La majoria dels pares han passat alguna vegada per aquesta situació: “No m’agrada, no em ve de gust…”. Què i quant es menja es converteix moltes vegades en un veritable camp de batalla. Aquí és on han d’entrar els pares a mostrar la seva capacitat per a poder “controlar” aquests comportaments.

Si el nostre fill es nega a menjar hem d’analitzar les causes (manca de gana, malaltia…). Si el que vol és cridar l’atenció, haurem de tractar de no donar-li més importància de la que mereix. En aquests moments, el millor és intentar parlar d’altres temes que no siguin el menjar (la seva sèrie favorita, els seus amics…). És important que intentem crear un ambient agradable a aquesta hora.

Els especialistes en psicologia infantil coincideixen en la idea que si el nen es nega en rotund a menjar no se l’ha obligar. El millor és aconseguir fer-li veure que tot ho fem pel seu bé, que si no, no serà un nen sa i fort.

Eviteu, en la mesura del possible, les recompenses materials. 

Procureu no servir-li massa quantitat de plats que no li agradin massa. Si està en una taula amb altres persones (un sopar familiar o d’amics) i el nen no menja, retireu-li el plat sense discutir, per a passar al següent. Si després, a mitja tarda o a la nit té fam, li heu de recordar que no podrà prendre res fins l’horari del següent àpat, perquè aprengui la lliçó.

Per descomptat, cal evitar que el nen mengi qualsevol llaminadura abans de menjar, o prengui algun tipus de beguda refrescant dolça, que li pot treure la gana.

Font: www.protocolo.org