Vaig saber fa un dies del premi anomenat “Ramblista d’honor” què des de l’any 1960 atorga l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i la Plaça Catalunya, a persones o entitats què, amb el seu fer, defensen o promouen interessos socials, comercials i culturals d’aquest lloc tant emblemàtic i conegut de la ciutat comtal; un emplaçament de poc més d’un quilòmetre de llargada, que rep uns 7 milions de turistes l’any.

Un dels guanyadors d’enguany ha estat en Francisco Ibáñez, dibuixant a qui molts dels que ja passem dels 50 anys, de ben segur li devem bons moments d’infantesa quan llegíem  els còmics “Mortadelo i Filemon”, “El botones Sacarino”, “Pepe Gotera y Otilio” o “13 Rue del Percebe”… sigui dit de pas, els meus personatges preferits eren els d’El botones Sacarino.

Ibáñez freqüentava les Rambles i els seus voltants (com també ho feia l’admirat escriptor barceloní, Manuel Vázquez Montalbán) per inspirar-se en la creació de molts personatges de les seves obres, motiu pel qual crec que ha estat honorat amb aquest premi tant barceloní perquè d’alguna manera va dibuixar, en els seus còmics, part del variat teixit social què –anys enrera- caracteritzava unes Rambles plagades de contrastos sociològics i  potser no tant abarrotades de turistes com d’ençà l’any 1992, amb el “boom” de les Olimpíades.

A Andorra també hem tingut el gran privilegi de comptar amb la presència d’aquest gran dibuixant, en diferents edicions del Saló del Còmic. Tinc uns quants exemplars que conservo amb molta estimació des de què fa anys, quan m’ho podia permetre, m’anava comprant. Per aquells que no coneixeu l’obra de l’Ibáñez, us ben asseguro què –més enllà de les històries divertides protagonitzades pels seus personatges- són un perfecte reflex de la societat espanyola dels anys 70 i 80, una societat que es bellugava entre els “tics” heretats per imposició de la llarga dictadura franquista i el somni d’una llibertat que es començava a percebre durant la transició.

Felicito al gran Ibáñez i li dono l’enhorabona  perquè ha sabut deixar el testimoni de tota una època dibuixat amb humor, sense escatimar-ne detalls, amb el caràcter de cadascun dels seus protagonistes, amb els seus defectes i les seves virtuts… Crec que els seus dibuixos i les seves histories han fet i seguiran fent pedagogia al voltant del comportament de les persones, això sí, sempre amb un humor que farà més suportable qualsevol situació, per molt difícil que sigui. Enhorabona, Ibáñez!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada