Bàsicament hi ha dos motius per a estar mirant constantment el telèfon mòbil: la necessitat d’estar informats i la d’entrar a les xarxes socials. La primera fa anys que existeix, només que fins fa poc la informació es trobava en els diaris i revistes i, ara, la tenim en el telèfon. Per la seva banda, la segona ja és una addicció, és la necessitat d’estar constantment en contacte, de forma virtual, amb la resta de la societat o, si més no, amb un grup de persones. Sembla que si no estem connectats ens perdem coses fantàstiques i irrepetibles, que només passen una vegada en la vida i, per tant, mereixen plena atenció.

Ara, també es podria parlar d’estar connectats per avorriment o haver associat no fer res productiu amb estar connectats, és a dir, en quan deixem de ser productius per un moment entrem en les xarxes socials. Igualment, no sempre serà per a interactuar donat que moltes vegades simplement volem veure fotos o vídeos divertits. Tenim ganes de passar una bona estona i el telèfon es l’opció més senzilla, ràpida i eficaç, en qüestió de segons estem satisfets. També, una circumstància que potencia encara més el fet d’estar amb el mòbil entre les mans, durant més temps, es que ho fem servir per a quasi tot: trucar, enviar missatges, mirar l’hora, cronometrar, saber en quin dia estem, navegar per internet, fer-lo servir de GPS i, fins i tot, pagar amb ell.

Aleshores, és totalment comprensible aquesta nova realitat i és que mentre no ens perjudiqui en les nostres tasques diàries no pot considerar-se dolent ni tan sols perjudicial. S’ha d’interpretar com una eina més, com una nova manera de fer i, sobretot, de facilitar-nos les tasques perquè el fet de tenir concentrades totes les agendes en un sol instrument és una sort. És un instrument que, ben aprofitat i sabent relativitzar les situacions, és una font de plaer perquè ens cap a la butxaca del pantaló i, per tant, el podem portar amb nosaltres a qualsevol part del món sense que ens faci nosa.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri