
Per a mi, les meves pors són que les preocupacions i la inseguretat em dominin i defineixin la meva vida. Les pors ens roben la diversió, el somni i les il·lusions més preuades. Si vull assolir la felicitat i dur a terme tots els meus anhels, he d’estar preparada per a enfrontar-me aquestes pors. Els temors comencen a la nostra infància a causa d’experiències traumàtiques o de missatges negatius que hem observat arreu. Tot i això, molt poques persones ens ensenyen a superar-los, i com podem tenir la capacitat per a fer front a les pors.
Per això, penso que és molt important saber conviure amb aquest sentir i acceptar que sempre ens acompanyaran, en qualsevol decisió que prenguem. Per aquest motiu, encara que de vegades ens desbordi, és important aprendre a vèncer les pors perquè, aquestes, no ens paralitzin, com moltes vegades m’ha passat a mi.
Aquesta emoció sol activar-se quan estem davant d’una situació de perill. El problema és que, de vegades, és irracional. És a dir, no és una por real. Per exemple, sentir temor de parlar en públic o de la possibilitat que una relació es trenqui, és fruit d’inseguretats.
Si ets una persona que de manera regular experimenta temor, no et preocupis, és força normal. El que cal evitar és deixar-se emportar per la por i perdre el control. Moltes persones pensen que tenir aquesta emoció és típic d’una persona covarda, que no sap fer front a la seva vida. Però, res més lluny de la realitat.
I és que, la por és també una forma d’autoprotecció davant de qualsevol situació de perill, sobretot quan posem en risc la nostra integritat física. No obstant, no deixis mai que la por sigui tan gran que t’impedeixi seguir endavant. Si la teva por està afectant el teu benestar i qualitat de la teva vida, demana ajuda professional, és molt important cercar ajuda a temps.