Cada dia ens enfrontem a les crítiques. És molt habitual i, tanmateix, ens costa acostumar-nos-hi. Les crítiques són difícils d’encaixar, especialment les que venen de persones que ens importen. Personalment, he de dir que, quan em diuen que he comès una errada, em poso molt nerviosa i se’m fa un nus a l’estómac”. Soc molt sensible a les opinions de familiars, amics o de companys de feina.
Si algú em diu alguna cosa que em molesta o m’ofèn, li dono voltes i voltes durant molt de temps. Quan algú em fa una crítica, encara que sigui amb bona intenció, m’he de contenir per a no posar-me a plorar gairebé immediatament. És obvi que algunes crítiques em fan mal, depenent de qui vinguin.
No totes les crítiques són iguals. Potser algú ens critiqui de manera justa, perquè hem fet una cosa inapropiada, i aquesta persona només pretengui ser sincera amb nosaltres i ajudar-nos. Aquesta crítica seria justa i constructiva perquè és un vehicle per a millorar.
Hauríem d’acceptar la crítica amb sinceritat, reconeixent les nostres faltes i proposant una solució, com per exemple: “Sí, és cert el que em dius, ho entenc perfectament. No ho havia vist així fins que ho has dit. A partir d’ara m’esforçaré a canviar aquesta actitud”.
Per contra, per a aquell qui ens vol mal, és convenient armar-se de paciència i mostrar indiferència. No entrar en el joc perquè, com diu el refrany, “no hi ha més menyspreu que no pas fer estima”. Si l’altra persona està buscant fer-nos mal podem crear-nos una cuirassa i no deixar que ens afecti. Així estarem guanyant la partida.
Mai no és massa tard per a millorar ni per a canviar allò que no ens agrada de nosaltres. Aprendre a acceptar les crítiques constructives i fer-les servir de trampolí per a millorar. I, ignorar les crítiques injustes i allunyar-se de les persones tòxiques que les promouen.
Evita, en tant que sigui possible, les crítiques destructives, i no participis en aquest tipus de converses. Sens dubte, això millorarà la nostra pau mental i tindrem una vida més tranquil·la i feliç.