El nord-americà Jon M. Chu dirigeix ‘En un barrio de Nueva York’ a partir d’un guió de Quiara Alegría Hudes, basat en el musical i lletres de Lin-Manuel Miranda, ‘In the Heights’, tot un triomf de Broadway. Aquest musical festiu i esperançador està ambientat en el barri novaiorquès de Washington Heigts durant un estiu molt xafogós amb risc de col·lapse general per culpa d’una apagada de la llum que s’allargarà durant uns dies.
Té un començament preciós, amb diàlegs recitats, a la manera rapejada, per presentar-nos a un dels protagonistes principals, Usnavi (Anthony Ramos), qui regenta una botiga de comestibles, secretament enamorat d’una noia que compra al seu petit comerç i que no sap com declarar-li el seu amor. La intriga romàntica es complementa amb el hàndicap que Usnavi es veu forçat a deixar el barri per l’encariment del preu del lloguer.
Altres trames s’entrecreuen amb la d’Usnavi, com una altra història sentimental paral·lela a la seva i que ens regalarà, cap al final, un preciós ball cantat, antigravitatori, que té lloc per les parets d’un edifici, trencant totes les perspectives i proporcions, enmig d’un capvespre de postal.
Es fa inevitable evocar l’herència del clàssic musical novaiorquès ‘West Side Story’ de Bernstein i la seva adaptació cinematogràfica dels 60′ de Robert Wise i Jerome Robbins. Però ‘En un barrio de Nueva York’ prefereix moure’s un entorn més idealitzat, amb una embranzida més irreal i il·lusòria, tot i el seu ancoratge en la realitat. El film toca, però no aborda qüestions crucials de les ciutats i els barris populars com la gentrificació o la problemàtica dels immigrants sense papers que fa anys que resideixen als Estats Units, els coneguts com a ‘dreamers’.
Defugint els temes més candents, aquest musical de to exultant prefereix girar sobre altres temes de referència de la societat americana com és el típic somni americà. Així ens trobem de forma recurrent en les cançons motius com l’èxit personal, l’afany per triomfar, la necessitat d’escapar del barri per ser algú dins la societat. En fi, tota la mítica americana de la terra de les oportunitats.
Sembla que el film s’ajusti a la coneguda dita de “qui canta els seus mals espanta” però aquest musical filmat destaca sobretot pel retrat acolorit i ric que fa de la migració llatina, sobretot antillana, com dominicans i porto-riquenys, així com tots els tipus de música que els són propis. Al capdavall, és una viva declaració d’orgull de la gent de barri així com una entusiasta celebració de l’alegria i l’optimisme. En aquest sentit, ‘En un barrio de Nueva York’ és un euforitzant de primera.
