Un any després de l’aplicació de la Llei d’inversió estrangera, el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, ha valorat satisfactòriament que s’hagin autoritzat 415 nous negocis per valor de 29,5 milions d’euros, segons la inversió inicial declarada pels demandants. D’aquests 279 s’han formalitzat i ja han obert 93 nous negocis amb una inversió inicial de 9,5 milions d’euros. A més, aquests nous negocis han aportat 132 treballadors nous, 91 dels quals són assalariats i 41 autònoms. El sector en el qual hi ha hagut més establiment de nous negoci gràcies a la inversió estrangera és el de la prestació de serveis amb un 46,24% (43), seguit del sector del comerç amb el 34,41% (32 establiments). El ministre ha qualificat d’èxit aquestes xifres, ja que es donen ‘en un context advers’ pels tràmits burocràtics feixucs que s’han de fer, a l’espera de la modificació de la llei de societats que permetrà crear societats un cop estigui inversió estrangera autoritzada, i amb lleis fiscals pendents d’aplicació així com la signatura de convenis de doble imposició. Alcobé ha reconegut que es tracta d’un balanç ‘mitigat, però gens menyspreable’ i que cal un esforç més de comunicació, tant interna com externa, per donar a conèixer les possibilitats d’inversió a Andorra per a l’estranger.

Des del 19 de juliol del 2012 fins al 31 d’agost del 2013 el Govern ha autoritzat un total de 415 sol·licituds d’inversió estrangera, amb una inversió inicial de 29.445.275 euros. D’aquestes 279 estan formalitzades (21.565.836 euros), 28 es troben en tramitació i 93 ja s’han instal·lat com a nous negocis al país, que representen una inversió inicial de 9.429.717 euros.

Pel que fa ales denegacions,només se n’han produït 12 després d’un informe desfavorable per part de la UIF. El ministre d’Economia I Territori, Jordi Alcobé, ha destacat en aquest punt que no s’ha utilitzat en cap moment l’article 2.2 de la llei, el que deixa en mans del Govern l’arbitrarietat l’hora de concedir o denegar sol·licituds.

El ministre també ha justificat la gran diferència entre les sol·licituds autoritzades (415) i les que ja operaven com a nou negoci (93) en els feixucs tràmits burocràtics que han de realitzar els inversors a l’hora de constituir la nova societat. Aquests tràmits quedaran minoritzats quan s’aprovi la modificació de la llei de societats, entrada a tràmit parlamentari, ja que serà molt més àgil el pas de l’autorització a la constitució de la societat.

Al mateix temps, Alcobé ha valorat satisfactòriament les xifres vist aquest context burocràtic advers i el fet que encara no es disposi del marc fiscal complert que permeti la signatura de convenis de doble imposició.

El titular de la cartera d’Economia ha reconegut, però, que el resultat és ‘mitigat, però gens menyspreable’, que no s’ha aconseguit en aquest any d’aplicació de la llei i dels treballs de la iniciativa Actua que vinguin les grans marques, i ha expressat la necessitat de fer un esforç en la ‘comunicació tan interna com externa’ per donar a conèixer les possibilitats d’inversió del país a l’estranger.

Alcobé també ha reconegut que hi ha hagut inversors que al final s’han fet enrere per la dificultat a l’hora de trobar en el país una ubicació física on instal·lar el negoci.

Les xifres desglossades pel que fa a les 415 autoritzacions són: 247 (60%) corresponen a noves societats; 106 (25,5) a regularitzacions; 61 (15%) a adquisicions; i només 1 (0,2%) a sucursals.

Dels 93 nous negocis, el 46,24% (43) corresponen al sector de la prestació de serveis i el 34,41% (32) corresponen al sector del comerç.

Per parròquies, 29 són a Andorra la Vella (31,18%); 22 a Escaldes-Engordany 22 (23,66%); 16 a Encamp (17,20%); 8 a Sant Julià de Lòria (8,6%); 7 a Ordino (7,53%); 6 a la Massana (6,45%); i 5 a Canillo (5,38%).

La inversió estrangera ha aportat en aquest any d’aplicació 132 nous treballadors, dels quals 91 són assalariats i 41 autònoms.

Alcobé ha explicat també que ‘se’ns coneix molt més a Espanya que a França’, tot i que les xifres mostren un ‘increment’, segons Neus Soriano -coordinadora d’Economia-, d’inversor estranger procedent de França.

Per país d’origen de l’inversor, Espanya encapçala el rànquing que situa en 20.339.375 euros la inversió inicial de els sol·licituds; França en 4.082.656 euros; i ja a molta distància els segueixen Gran Bretanya (565.930 euros); Rússia (147.027 euros); i Alemanya (39.635 euros). Altres països representen 4.273.000 euros de la inversió inicial declarada a l’hora de demanar l’autorització. Els inversors russos ho fan en serveis turístics lligats al mercat del seu país d’origen, segons Soriano.

(Foto: S.F.G.)