En Patufet, la revista que ensenyava català i divulgava el foklore

La revista En Patufet, editada entre 1904 i 1938, segueix sent el setmanari en llengua catalana amb més tirada de la història, gràcies els 65.000 exemplars editats i 325.000 lectors que llegien cada exemplar. En el marc de l’Any Aureli Capmany, l’exposició Patufet, on ets?, visitable al Palau Robert fins al 20 de gener de 2019, recordarà aquesta publicació tan important per a la normalització del català en l’espai mediàtic de les primeres dècades del segle XX.  La inauguració, divendres 21 de setembre, comptarà amb la presència de la comissària Montserrat Garrich i la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco.
Conegut per ser el folklorista que millor ha sabut divulgar la cultura popular entre el públic infantil, Capmany va implicar-se fins al moll de l’os en la creació i consolidació de la revista. Durant els primers anys, va exercir tots els rols de l’auca: redactor, editor, administrador i autor de la gran majoria de textos, gairebé sempre escrits sota pseudònim. Una  a evidència d’aquesta implicació és la mateixa seu de la revista, ubicada a la botiga que la família Capmany tenia a la Rambla de les Flors.
Tot i que Capmany va haver de cedir prematurament la direcció de la revista (1905), en Patufet va mantenir l’esperit pedagògic que havia impregnat a la revista. L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, en Patufet era una de les poques formes que tenien les famílies, no només de conèixer i aprendre la llengua catalana, sinó fer-ho a més seguint el nou model ortogràfic instaurat per Pompeu i Fabra. Entre els autors que van participar en la seva elaboració, hi figuren  noms tan emblemàtics com Josep Maria Folch i Torres, Lola Anglada o Antoni Batllori.

TOTES LES NOTÍCIES