Les escombraries són quelcom en què ningú es fixa excepte quan hi ha algun problema. A La Seu d’Urgell cada persona genera 1,26 kg de residus diàriament i, per tant, es generen, a diari, més de 15 tones (15.000 kg) d’escombraries en total. En l’actualitat, el funcionament de la seva recollida i gestió és exemplar.

Aquest servei ve donat, com molts sabeu, per la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet (MEU). La Mancomunitat dóna servei actualment a 11 municipis de la comarca de l’Alt Urgell: La Seu d’Urgell, Alàs i Cerc, Valls de Valira, Ribera d’Urgellet, Montferrer i Castellbò, La Vansa i Fórnols, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Arsèguel, El Pont de Bar, Estamariu i Cava.Es va fundar l’any 1981 per iniciativa del primer ajuntament democràtic de La Seu d’Urgell (1979-1983), compartint el servei amb els quatre ajuntaments de la seva ribera: Alàs i Cerc, Montferrer i Castellbò, Ribera d’Urgellet i Valls de Valira, que encara no disposaven de servei d’escombraries.

L’abocador actual es va inaugurar l’any 1982 i va permetre modernitzar tota la gestió de residus dels municipis fundadors. Així, es va deixar enrere una època en què les escombraries s’acumulaven i es cremaven incontroladament a dins de les pròpies poblacions.

L’evolució de la gestió dels residus ha estat constant i encertada durant els últims trenta anys i dels cinc primers municipis fundadors ha passat a donar servei als 11 abans esmentats.

D’altra banda, la resta de municipis de la comarca de l’Alt Urgell van crear la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional (MIGRAUM). Les poblacions que formen part d’aquesta altra mancomunitat són: Bassella, Cabó, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, Peramola, Oliana, Organyà i Valls d’Aguilar.

La MIGRAUM no ha tingut unes directriusben definides i ha patit una gestió deficient que ha portat a tenir uns deutes molt elevats (prop de 800.000 euros de deute) i, fins i tot, a tenir una investigació oberta per part dels Mossos d’Esquadra per a determinar si la Mancomunitat ha comès un delicte ambiental en emmagatzemar gran part de les escombraries que generen a la planta de transferència d’Organyà.

Des de fa quasi una dècada, es discuteix la possibilitat de la fusió entre les dues mancomunitats i passar la gestió al Consell Comarcal de l’Alt Urgell a través del seuconsorciAUGEMA (Consorci Alt Urgell, gestió del medi ambient).

L’any 2006,es va signar un conveni entre les dues mancomunitats, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell (representat per AUGEMA) i l’Agència de Residus de Catalunya, amb un full de ruta per aquesta fusió amb una data objectiu: 2015.

Ara ja estem al 2015, i ens hem de preguntar: fusió sí o fusió no?

Per a mi la resposta és ben senzilla: ROTUNDAMENT NO. Com a membre del Consell Comarcal i portaveu del grup de Candidatura de Progrés, és una mica difícil defensar aquesta opinió, però com a regidor de Compromís X La Seu és ben fàcil. La solidaritat té un límit i no es pot exigir tant als habitants de La Seu d’Urgell, com tampoc a la resta de membres de la Mancomunitat de l’Urgellet, que assumeixin el cost d’aquesta fusió.

Per què augmentarien els nostres rebuts d’escombraries? Els motius són diversos:

A la mancomunitat nord (MEU) des de la seva creació s’han fet programes de conscienciació ciutadana a la fi d’augmentar el percentatge de recollida selectiva com, per exemple, fent visites educatives pels infants de les escoles. Així, s’ha aconseguit un percentatge de recollida selectiva d’un 50,66% a l’any 2014, segons les dades facilitades per l’Agència de Residus de Catalunya (aquestes dades es poden consultar a IDESCAT), la qual cosa ens fa estar a l’avantguarda de Catalunya.

Pel que fa a la mancomunitat sud (MIGRAUM), aquesta tasca ha estat lluny de realitzar-se, la qual cosa queda clarament reflectida en les dades de recollida selectiva: el percentatge és d’un 25,91%, quasi la meitat que els veïns del nord.

Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional

Que la gent recicli més o menys, té incidència a nivell econòmic? És clar que sí! S’ha de pensar que el cartró, el vidre i el plàstic es venen i això fa que les factures siguin més raonables. Si no es separa i es tira tot a la fracció resta, els costos són mes elevats. A més, si es volgués separar directament a l’abocador, s’hauria de contractar personal per a què ho fes,i això es traduiria lògicament en un increment dels costos de personal que repercutirien en els rebuts.

Per tant, mentre la mancomunitat sud no es posi al nivell de reciclatge del mancomunitat nord, en cas de fusió, hi hauria un augment automàtic dels preus dels rebuts.

·         La mancomunitat sud (MIGRAUM) al llarg de la seva creació i degut a la seva deficient gestió, ha adquirit un deute proper als 800.000 euros, entre els quals hi ha més de 200.000 euros de deute vers la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet (MEU) ja que duen les seves escombraries a l’abocador de Benabarre i no paguen les tarifes corresponents. Aquest deute és només atribuïble als municipis que en formen part. No seria just exigir que les poblacions i, per tant, els habitants de la mancomunitat nord, es fessin càrrec en cap cas de la seva “motxilla”.

·         Per últim, i no menys important, s’ha de tenir en compte que en cas de fusió, la recollida d’escombraries que hauria d’anar a parar a l’abocador de Benabarre, s’hauria de fer per tot el territori de l’Alt Urgell i tots els seus nuclis habitats.

Les distàncies no són excessives, de 30 a 60 km, però tampoc són negligibles, el cost del transport no és ni molt menys zero.

També val a dir que, durant tots aquests anys la MEU i, per tant, els seus municipis fundadors, ha acumulat un patrimoni que, a grans trets, es composa del terreny de Benabarre (15 ha), plantes i instal·lacions, la botiga situada a l’Avinguda del Valira, fons de comerç i mésde 300.000 euros, a part d’una solvència econòmica envejable. Tots aquests actiuses podrienvalorar en varis milions d’euros. No seria lògic ni raonable cedir tot això al Consell Comarcal sense cap compensació.

Després d’exposar totes aquestes raons, com és possible ni tan sols plantejar-se de fer la fusió? Sembla que la voluntat de la fusió sigui més política que pensant en els ciutadans.

El Sr. Jesús Fierro, tinent d’alcalde de La Seu d’Urgell, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i vocal de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, té la intenció d’accelerar la fusió entre les mancomunitats, per a entregar la gestió a AUGEMA.

La pregunta és: a qui afavorirà aquesta fusió?

En declaracions amb data de l’octubre del 2010, el Sr. Fierroafirmà que, per a què AUGEMA gestioni els residus de tota la comarca, els municipis del sud han de complir la seva part del tracte. Aquesta part passa perquè s’igualin els índexs de recollida selectiva amb els de la mancomunitat de l’Urgellet, que aplega els municipis del nord. Amb dades de l’any 2014, tal i com s’ha explicat anteriorment, l´índex de recollida selectiva de la mancomunitat nord està en un 50,66% i l’índex a mancomunitat sud està en un 25,91%.

Per altra banda, amb data 9 de febrer del 2015, el ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va descartar donar suport a la fusió de les dues mancomunitats d’escombraries de l’Alt Urgell. Es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups (CiU, ERC, PP i ICV) una proposta del nostre grup municipal en què s’especificava que no es farà cap pas en aquest sentit “mentre segueixin les circumstàncies actuals”. La mateixa moció sol·licitava potenciar l’ens i no cedir la gestió al Consell Comarcal de l’Alt Urgell o a AUGEMA.

Es va justificar el vot del grup de CiU assegurant que l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu “no prendrà cap decisió que pugui perjudicar el municipi” i considerà que ara per ara “les condicions per a una fusió no són les adients, ja que no existeix una posició d’igual a igual”. També es va afegir que “tot i que la Mancomunitat del sud de l’Alt Urgell està fent els deures, caldrà plantejar-se aquesta qüestió, si s’escau, més endavant”. Per últimvan afirmar que “és evident que la gestió tendeix a ser comarcal i, fins i tot, supracomarcal, però no a qualsevol preu”.

Estic molt d’acord en una cosa: no a qualsevol preu. Només es podria fer si no es perjudiqués en res als ciutadans de tots els municipis i, ara per ara, no es donen aquestes condicions. Espero i desitjo que mantinguin les seves recents opinions.

El que cal fer actualment és descartar aquesta fusió i mirar al futur. Des de fa uns anys s’ha anat ampliant l’àrea de recollida a la comarca de l’Alt Urgell i la Cerdanya. S’ha de tenir en compte la capacitat de reserva de Benabarre ipreveure una possible ampliacióde l’abocador. Per altra banda, també calpreveure l’aprovisionament de fons per a la clausura i restauraciómediambiental de l’actual abocador.

També m’agradaria aprofitar per desitjar-li molta sort al meu company i amic Toni Nadal en la seva nova responsabilitat a la Mancomunitat d’Escombraries de Benabarre. De ben segur que defensarà amb energia tots els habitants de La Seu, dels municipis de la Mancomunitat i de la comarca de l’Alt Urgell.

Joan Barrera i Aranda

Regidor de La Seu d’Urgell i Portaveu de Com