Emília Illamola: ‘Per mi la lluna simbolitza la dona eterna’

emilia illamola

Emília Illamola Ganduxé va néixer a Argentona. Va estar vinculada al món del llibre del 1974 al 2011. Actualment col·labora en diversos programes de Mataró Ràdio i participa en lectures de textos propis. El 2012 va publicar el llibre de prosa poètica Fraccions (Viena Edicions) i a l’agost del 2014 ha publicat la seva primera novel·la Joc de Llunes (Nova Casa Editorial).

Emília, fes-nos una breu sinopsi del que ens trobarem quan llegim el teu llibre.
Joc de Llunes és una historia senzilla, d’aquí mateix, on tres veus de dona, que busquen les arrels per afermar-se, desgranen en cinc monòlegs la seva percepció d’una mateixa realitat.

La teva novel·la consta de cinc parts formades per tres veus de dona. Aquestes dones estan connectades d’alguna manera?
Sí, perquè són família. I se senten connectades per un passat que s’entremescla, més enllà de la distància física i emocional i de la lluita d’egos, que hi ha entre elles. Són veus introspectives, que se senten aïllades, que no tenen xarxa, i es qüestionen sobre una autenticitat i un equilibri que no existeix.

Com va sorgir la idea de la teva novel·la Joc de Llunes?
Mira, et puc dir que va sorgir a poc a poc. I que la veu de la Bet, que torna, va ser la primera que vaig perfilar. I des d’ella, com si descabdellés una troca de fil, de seguida vaig veure la veu de la Lia, que en certa manera és el referent. I després la veu de la Lola, que participa però queda sempre en el llindar, fa de contrapunt.

La teva prosa és molt poètica tant a Fraccions com a Joc de Llunes, t’agrada també escriure poesia?
Sí que m’agrada i sovint, participo en lectures i recitals. Però més que poesia o prosa poètica, per mi Fraccions és una mena d’estat d’ànim, prosa trencada de la vida quotidiana, on tot queda barrejat. A Joc de Llunes en canvi, hi ha una història clara, que sosté el relat. Però en general, tinc la sensació que és en prosa que estic escrivint, més enllà de la percepció que se’n tingui.

Joc de Llunes és un títol que convida a la fantasia. De què hi ha més dins el llibre: realitat o ficció?
Joc de Llunes és un llibre de ficció. Encara que no sabria quantificar la proporció de realitat que conté, perquè m’he inspirat en percepcions, somnis i records, que he manllevat i modificat, sempre en bé de la trama. I en quan al títol, fa referència al joc que cal fer fins a trobar un punt d’equilibri teòric. Que aquí, es podria identificar amb l’avançar, ser reconegudes, estimades, per així anar encaixant amb la seva particular visió de la realitat.

Pot ser que la lluna sigui un símbol característic per tu a l’hora d’escriure?
Sí, per mi la lluna simbolitza la dona eterna. I en el cas de les veus de Joc de Llunes, és per això que els costa tant d’encaixar, perquè són senceres, plenes.  Si fins ara només he escrit des d’un punt de vista de dona, és perquè sóc dona. Encara que considero que el que escric, no només és per dones.

Què t’ha aportat escriure aquesta novel·la?
Després d’haver escrit Joc de Llunes i d’haver-la pogut publicar, que és tota una feinada! ara, en aquest moment, em sento molt agraïda, al poder-ne parlar i compartir.

I què creus que pot aportar la teva novel·la al lector?
L’oportunitat de descobrir una altra veu, una nova manera d’explicar una història, aquesta és la meva aportació.

Quins altres projectes tens en marxa o esperes posar en marxa en breu?
Estic en la fase prèvia d’un procés de micromecenatge per a publicar una segona novel.la, que espero i desitjo pugui sortir pels vols de Sant Jordi, no sé si abans o després, això dependrà del temps que tardi en aconseguir el recolzament i suport necessaris.

Molta sort, molts èxits i moltes gràcies!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *