La pel·lícula de ciència ficció Elysium, retrata de forma simbòlica la societat cap on anem, si no fem res per evitar-ho. Corre l’any 2154 en una terra superpoblada, amb tots els seus recursos esgotats i problemes de fam. Els rics del planeta i governants viuen en Elysium, un satèl·lit on aquests rics gaudeixen d’una bona vida, sense malalties, escapant de l’envelliment i la mort, a costa de la pobresa al món, on no hi ha seguretat social, ni sindicats, ni ocupacions, un “paradís” del capitalisme construït a base dels pobres. De forma molt semblant, es pretén convertir l’envelliment de la població en un problema econòmic, quan aquesta no és la solució.

En unes jornades internacionals sobre l’envelliment, es va comentar el cas d’una persona gran atesa per tres assistents socials, en torns de 8 hores, coordinades per una altra persona, que tot i la gran despesa econòmica per a la seva assistència no era feliç, trobava a faltar el caliu altruista humà comunitari. Les persones aparcades en una residencia geriàtrica manifesten viure en una presó, que és d’or quan aquesta és de 4 estrelles.

Des del Moviment Sènior creiem i estem plenament convençuts, que tenim que buscar un sistema millor que l’actual, en benefici propi i de les properes generacions, que tingui en compte les persones i no els diners. Ara més que mai, de nou ens cal recuperar la nostra espiritualitat, la porta d’accés a una energia positiva desconeguda, anomenada Deu, que ens permetrà superar la por de sentir-nos sols.