Els dos traumatòlegs que van ser acomiadats del SAAS el passat divendres lamenten haver-se sentit víctimes de mobbing laboral i de diverses manifestacions de desprestigi en contra seu durant les darreres setmanes de feina. Els doctors Alfons Huertas i Santiago Raggio han explicat que durant els darrers mesos havien detectat que se’ls estava ‘provocant’, amb trucades innecessàries durant les hores de guàrdia telefònica o amb una sanció que consideren improcedent. Tot i que no denuncien els acomiadaments sí que lamenten el tracte rebut i remarquen que les seves titulacions i la seva polivalència no són inferiors a la resta de companys, i que les relacions amb aquests no eren dolentes.

Els doctors Raggio i Huertas han lamentat haver-se sentit víctimes de mobbing durant els darrers mesos. Després que se’ls notifiqués, el passat divendres, el seu acomiadament, els metges interpreten que diverses actuacions que havien rebut durant els últims temps eren per provocar-los. Entre aquestes accions posen l’exemple que a Raggio se’l truqués sempre que tenia guàrdies telefòniques per fer-li preguntes que en principi podria solucionar el metge de guàrdia a l’hospital sense necessitat. Tot i així, algun metge li havia comentat que tenia l’obligació de trucar-lo, especialment a ell, perquè sinó li cridarien l’atenció. És per això que considera que estava patint una mena de mobbing, perquè li afectava fins i tot la conciliació familiar, amb moltes trucades de matinada i amb fins a quinze dies de guàrdies seguides.

Pel que fa a Huertas també ha detectat que en els últims temps el tractaven ‘com si em volguessin provocar’. D’una banda se’l va sancionar per haver demanat canviar d’ajudant en una operació, en què explica que el que va fer va ser demanar que l’ajudés Raggio perquè acabava de formar-se junt amb ell en l’especialitat d’aquella operació, i que per tant era únicament pel bé del pacient. A més, també se li feien canvis en els torns a última hora, i se li estaven demanant explicacions sobre els seus pacients de manera reiterada.

A més, els dos traumatòlegs lamenten especialment el desprestigi que consideren que han patit. Les declaracions que han vist publicades a la premsa sobre la diferència de les seves titulacions amb la resta, asseguren que són falses, perquè estan qualificats igual que els seus companys. A més, també es consideren igual de polivalents que els altres traumatòlegs, però el que sí que reconeixen és que si es trobaven un pacient que una altra persona podia atendre millor, no tenien problema en derivar-lo perquè rebés una millor atenció.

Pel que fa a les males relacions de treball que suposadament eren un problema important al servei, Raggio i Huertas asseguren que és fals. El que reconeixen és que amb un dels traumatòlegs les relacions en general, amb tots els companys, eren més complicades, i que fins i tot van arribar a trametre una carta a la direcció i al Col·legi de Metges per la seva falta de deontologia mèdica. Asseguren, però, que no es tracta d’una mala relació d’ells sinó d’un problema del traumatòleg en qüestió que en cap cas se soluciona amb els seus acomiadaments.

Els dos metges acomiadats no estan d’acord amb que tinguin cap problema de comunicació ni relació ni amb els companys ni amb la direcció, el que sí que reconeixen és que quan han hagut de denunciar algun fet o fer alguna queixa ho han fet. Els dos traumatòlegs han participat en diverses cartes adreçades a la direcció o al Col·legi de Metges reclamant els seus drets i els dels pacients, i opinen que això podria haver molestat.

Entre d’altres comunicats, els doctors s’havien queixat per manca de material necessari per a una operació, i fins i tot havien demanat la revisió dels criteris d’ubicació del despatx de la coordinadora indicant que està en contacte amb l’àrea neta i alhora té accés al carrer i sovint es troba la porta oberta.

Tant Huertas com Raggio han fet aquestes declaracions a l’ANA per evitar el seu desprestigi, i han posat de manifest que han rebut nombroses mostres d’afecte i de suport, tant de companys com de pacients. Els dos porten des del 2003 exercint al Principat, i no podran continuar treballant perquè no se’ls va atorgar el permís per fer-ho com a professionals liberals quan el van demanar, cosa que també han lamentat.