Segons la visió dominant a l’altiplà, el procés català és una ensarronada col·ectiva perpetrada per la Generalitat a base d’alienar els pobres ciutadans innocents. Els hereus d’un règim que va castrar generacions de desgraciats obligant-los a anar a doctrina ara s’escandalitzen perquè la canalla catalana és adoctrinada, diuen, a les aules. Deixant de banda per un moment allò que dèiem fa poques setmanes, que nosaltres posem i els altres imposen, el més divertit del cas és que, malgrat que la correcció política ens impedeixi de dir-ho en veu alta, en el fons tenen raó. Doctrina prové del verb docere, ‘ensenyar’, de la qual cosa se’n dedueix que en realitat no es pot ensenyar sense adoctrinar, i tanta doctrina és explicar la història del teu país com els fluxos monetaris o la fotosíntesi.

Tanmateix, la paradoxa és que els hereus del franquisme s’aprofiten de la correcció política, que és un invent del progressisme (d’un cert progressisme, més ben dit), per denunciar que els altres fan allò que ells feien, i sense amagar-se’n. És ben bé allò de diga’m de què et queixes i et diré què ambiciones (per ser rigorosos hauríem de dir ‘allò que continuen fent’, perquè ja em direu què és la llei Wert sinó l’enèsim intent de convertir la canalla del país a una altra ideologia, en aquest cas la de l’enemic).

El docent, doncs, vist com a adoctrinador. Pobres mestres, només els faltava aquesta llufa. De tota manera, abans de treure conclusions precipitades, considereu això que segueix. Sense la docència no disposaríem de dos elements clau de la civilització, dos dels pocs que han perviscut al llarg de les enormes transformacions de vint segles d’evolució. D’una banda els documents, és a dir, la plasmació en qualsevol mitjà d’un rastre que permetrà servar memòria dels fets històrics, des del pergamí en funcions de documentació fins al cel·luloide o el bit amb què es fan els documentals actuals; de l’altra, els doctors, entesos no solament com a metges sinó com a especialistes en una matèria i per tant com a individus capaços de proposar solucions als problemes que la història planteja. Això sí, com que totes les coses tenen cara però també tenen creu, és just afegir que aquesta llisteta de derivats no estaria completa sense un adjectiu molt antipàtic: dòcil. L’alumne modèlic, el resultat final ideal dels qui entenen la docència com l’adoctrinament al servei d’una sola causa.