Diverses vegades hem escoltat als pares preguntar-se: I ara, amb qui deixo als nens? La resposta gairebé sempre sol ser la mateixa: amb els avis. La constant incorporació de la dona al treball i les dificultats per conciliar la vida familiar amb la laboral ocasiona grans problemes a aquells que no tenen amb qui deixar els nens en èpoques com aquesta, on ja no hi ha escoles per a ells o són molt cares.

Temps enrere, les mares han estat el motor que condueixen i porten la vida familiar tant de la llar, com dels fills. Però, en l’actualitat, estem en un moment on conviuen l’última generació de mestresses de casa i la primera de mares treballadores, incapaces d’atendre als seus fills durant les 24 hores del dia. Per tant, el ritme de vida d’aquesta nova generació obliga a compartir les tasques familiars i acollir-se a mesures que en altres anys no eren necessàries.

És aquí on els avis entren en acció. La majoria de les famílies decideixen deixar durant el matí o, durant la tarda, als més petits de la casa a cura dels seus majors. Els avis, que exerceixen d’infermers, cuidadors i educadors dels seus néts i possibiliten que moltes mares es puguin incorporar a la feina amb la total confiança que els petits estan en bones mans. A més, a això cal sumar-li l’afecte, els valors i la continuïtat familiar que els anomenats «avis cangurs» proporcionen als nens. Com succeeix en altres qüestions de la vida, hi ha diferents opinions pel que fa al tema dels “avis cangurs”, ja que tot té els seus avantatges i desavantatges. Els avis solen proporcionar als infants una estabilitat familiar de la qual, en ocasions, no gaudeixen al seu domicili habitual. Ells saben aportar valors, creences i una bona moral, davant la crisi de valors que pateix la societat actual amb el pas del temps. A més, i el més important per als pares que deixen els seus nens durant gran part del dia amb els seus “cuidadors”, és l’afecte, l’afecte i la tendresa amb què aquests tracten als “petits” de la casa. Això sí, amb els temps que corren, no ens podem oblidar de l’estalvi econòmic que suposa deixar els nens amb els avis, ja que sense ells, algunes de les famílies no podrien ni arribar a final de mes.

En ocasions, alguns pares, aclaparats per no saber amb qui deixar els nens, envia a aquests cap a la casa dels seus avis sense plantejar-se en ocasions que no tots disposen de l’agilitat i la capacitat mental per tenir cura d’ells. Els avis han de gaudir de totes les etapes possibles per les quals passen els seus néts, però cal parar atenció a diversos detalls que afecten aquests i que, encara que no ho confessen, els arriben a esgotar a causa de l’edat. Així, com bé diu la dita popular: qui té un avi, té un tresor i, per això, cal cuidar-lo com a tal, i no abusar.