La nova reglamentació que prepara el Departament d’Indústria preveu que, divuit mesos després de la seva publicació al BOPA, els subministradors deixin de poder proveir combustible als clients que no disposin de totes les mesures de seguretat i instal·lacions especificades en el reglament, que es certifiquen amb una placa. Entre altres, dipòsits d’una única paret, soterrats i amb més de 10 anys d’antiguitat hauran de passar una prova d’estanquitat amb un cost, segons el director del Departament de Medi Ambient, Marc Rossell, d’entre 500 i 1500 euros. Aquesta i altres propostes de prevencions de vessaments i fuites d’hidrocarburs han estat presentades pel tècnic de l’Àrea de Seguretat Industrial del Departament d’Indústria, Josep Maria Arnaus, a la ponència que ha obert la jornada d’Instal·lacions, subministrament i emmagatzematge d’hidrocarburs, aquest dijous a la seu de MoraBanc a Andorra la Vella. L’objectiu de la sessió, segons un dels organitzadors, el gerent i director tècnic d’Ecotècnic, Francesc Zamora, ha estat el de donar a conèixer i analitzar la normativa, els accidents i les conseqüències ambientals de la gestió dels hidrocarburs, per tractar d’aturar i conscienciar als agents implicats arran dels incidents que es produeixen al país. Més de 150 responsables d’edificis i instal·lacions, administradors, subministradors i responsables de medi ambient han assistit a les sessions sobre reglament, emergències, contaminació o responsabilitat.

El reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs, del 2010, ha sofert dues modificacions i properament en sofrirà una altra. Les prioritats, una cosa en què han incidit tots els ponents, també Arnaus, són ‘no aturar els vessaments i fuites, sinó prevenir-los’. Per a això el Departament d’Indústria preveu mesures de manteniment i de control de les instal·lacions, que no es podran prendre fins que no es disposi d’un cens d’instal·lacions, una feina en la que ‘els subministradors i instal·ladors han de col·laborar amb Govern’, però que, segons Rossell ‘no és tan senzilla, perquè sovint, les instal·lacions en pitjor estat, les més antigues, són a llocs de difícil accés i desconeguts, fins i tot pels propietaris’.

Arnaus ha explicat en la seva intervenció que Indústria ha constatat que els dipòsits de més de 25 anys vessen, la qual cosa provoca contaminació del sòl i, fins i tot, dels rius. Per això Medi Ambient demana un major control, prevenció i inversions. És el cas de les proves d’estanquitat, que segons Rossell tenen un cost d’entre 500 i 1.500 euros, i evitarien despeses molt més elevades, com les derivades d’una descontaminació del sòl i les intervencions als rius, que es poden disparar fins als ‘centenars d’euros’.

Aquestes proves d’estanquitat haurien de determinar si les instal·lacions existents requereixen d’actuacions o si s’han de substituir. La nova reglamentació preveu dipòsits de paret doble o submergits amb sensors per detectar les fuites en les noves construccions, l’inertització (o clausura) de dipòsits vells –ja que si no s’inertitzen hauran de seguir passant les revisions periòdiques– i la prohibició al sector del subministrament de proveir a instal·lacions sense placa identificadora. De fet, tot i que el director de l’Àrea de Protecció Civil, Francesc Areny, ha reconegut que ‘la majoria de vessaments –Protecció Civil n’ha participat en 20 en els últims quatre anys– s’han produït en dipòsits amb fuites’, Arnaus considera que ‘el sector del subministrament té una part de culpa que ha d’assumir’ i així evitar ‘delictes ecològics en els quals la fiscalia pot actuar d’ofici’.

 

La problemàtica en xifres

El tècnic de l’Àrea de Seguretat Industrial del Departament d’Indústria, Josep Maria Arnaus i la Cap de la Unitat d’Impacte Ambiental del Departament de Medi Ambient, Anna Moles, han presentat les dades d’un problema que el Govern tractarà de reduir amb el nou reglament. Indústria ha fet 762 proves d’estanquitat entre el 2012 i el 2013, amb un resultat de 84 instal·lacions que perdien combustible. A falta d’un cens en condicions, el departament estima que encara queden 2671 dipòsits per controlar, dels quals 294 tindrien un risc potencial de fuita –un 11%, en comparació al 4% que publica Espanya– i 182 s’haurien d’inertitzar. Només 268 disposen ja de placa d’identificació. Pel que fa a les actuacions de Medi Ambient, els estudis de contaminació del sòl poden arribar a suposar als causants entre 1.000 i 5.000 euros, mentre que les feines de descontaminació sobrepassen els 100.000 euros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada