El dissabte passat l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino va acollir una proposta de la Fundació Onca en format de concert familiar i sota el lema “Llum, càmera…Acció!

La jove formació de cambra, amb el suport del narrador David Puertas, van interpretar una selecció de bandes sonores de films tant coneguts com: “Moon River” i “Pink panter”, ambdues del compositor Henry Manzini (1924 – 1994). Manzini va guanyar un Oscar per la millor música de film dramàtic amb la banda sonora de “Desayuno con Diamantes” ( 1961).

Els solistes de la Jonca, amb un cert atrezzo, com per exemple uns barrets de colors a l’estil d’alguns films emblemàtics, ens van acompanyar en un passeig per la història del cinema. Al cinema mut, la projecció de la pel•lícula era acompanyada per un pianista que tocava una música seleccionada pel director, i que fins i tot en ocasions la mateixa partitura podria repetir-se per a diferents films. Estaríem parlant del segle XIX, quan la música anomenada “ incidental” originàriament destinada al teatre, acompanyava les projeccions de les pel·lícules.

Per altra banda, tal com va explicar el narrador, la càmera de cinema era un element fix, després ja es podia filmar en una visió panoràmica i finalment va néixer el “travelling”.

La primera vegada que la càmera es va moure, va ser desplaçada en un petit vaixell, la qual cosa va permetre donar mobilitat a la pel·lícula, que fins aleshores tenia un espai “limitat i certament estàtic”.

La càmera que ja podia donar una visió panoràmica, va ampliar les seves possibilitats amb l’anomenat “travelling”. I, va ser l’any 1896 que la càmera de cinema va filmar des d’un tramvia; seria la segona vegada que la càmera sortia del seu estudi per captar altres indrets i explorar noves perspectives.

Però el pianista seguia acompanyant les projeccions de les pel•lícules, creant el que actualment en diem bandes sonores. El desenvolupament de la tècnica cinematogràfica, també va propiciar que diversos compositors contemporanis dediquessin molta part del seu temps, a la composició específica de bandes sonores.

Entre ells Henry Manzini, del qual els Solistes de la Jonca ens van oferir entre altres i com hem dit abans, “Moon River” i “Pink panter”.

De Nino Rota (1911 – 1979) ja a la segona part del concert, vam poder escoltar

entre altres la música del “Do, re mi” de la pel•lícula “Sonrisas i Lagrimas”. El film que en un principi portava el títol original de “El so de la música”, va ser canviat pel nom més popular de… “Sonrisas i Lagrimas”. Per cert, d’aquest fragment… “Do, re, mi” al seu dia, els Petits Cantors n’havien fet una interessant representació cantada.

Després, la música de “El padrino” va sonar agradablement a l’Auditori. Amb aquesta música el compositor Nino Rota, va obtenir l’Oscar a la millor banda sonora original (1974). Rota és autor entre altres de la banda sonora de “Prova d’orquestra” (1978) de Fellini, per al qual també havia compost la música de “I Clowns” (1970).

Va tancar la vetllada la música de Hans Zimmer, compositor de diverses bandes sonores de films tant destacats com: Gladiador, Batman, El codi da Vinci, etc. També va compondre la banda sonora del film “The leon King ” (1994) amb la qual va guanyar un Oscar a la millor banda sonora original . L’obra inspirada en Hamlet, posteriorment esdevindria un gran musical que amb lletra d’Elton Jhon, es representa actualment arreu.

D’aquest mateix compositor vam poder gaudir de la interpretació de la banda sonora del film “Piratas del Caribe”, on el violinista Alex Arajol, era el capità Barbosa, i els altres músics representaven els altres personatges de la pel·lícula.

Concloent, els solistes de la JONCA, en una matinada musical, van convertir aquell pianista que antigament acompanyava les pel•lícules, en un “Quintet de cordes”, que amb els seus instruments ens van acompanyar solemnement el dissabte al migdia a l’Auditori d’Ordino.

I amb una excel·lent interpretació ens van apropar una selecció de bandes sonores que el públic, (que malauradament no era tan nombrós, com d’altres vetllades), va aplaudir. També es va demanar un bis final, que els músics: Alex Arajol i Josep Martinez (violins), Laia Capdevila (viola), Jordi Claret (violoncel) i Ferran Puertas (Contrabaix), van oferir amb gran professionalitat. S’ha de dir que tant la proposta pedagògica com la seva posada en escena i sobretot la interpretació dels Solistes de la JONCA, van constituir una sessió musical dedicada al món de cinema, molt interessant.