Els rumors a Internet poden generar més de 1.000 mencions negatives contra una marca

Generar alarma social, impactar negativament i interessadament en la imatge de marques o dur a terme fraus són alguns dels objectius que s’amaguen darrere dels rumors que circulen per Internet i les xarxes socials. “WhatsApp serà de pagament. Les multes de l’ORA són il·legals. L’Agència Espanyola de Medicaments ha retirat certes medicines. Es retiraran certs productes nocius per a la salut d’una marca de supermercat”, són tan sols alguns exemples dels rumors que es difonen actualment per la xarxa i que poden derivar en un mal a la imatge de marques i reputació de les empreses espanyoles difícilment reparable.

Des de Wunderman, companyia líder mundial en customer intelligence, màrqueting interactiu i màrqueting automation, es compta amb potents eines d’escolta i anàlisi d’informació digital i s’ha avaluat aquesta problemàtica que afecta avui dia a diverses marques, negocis i empreses espanyoles.

I és que el tema dels rumors és una eina recurrent. Per exemple, i més recentment, ha tornat a ressorgir un relacionat amb productes suposadament nocius per a la salut d’una marca de supermercats. On es van produir al voltant de 1.000 mencions en el passat mes de gener, i ja fos per casualitat o no, ja havia estat a l’onada anteriorment a finals de gener de l’any anterior amb un pic major; amb més de 1.400 mencions.

Aquesta marca de supermercats va arribar a generar el gener de 2017 més de 50.000 mencions, i un 2% de tot aquest soroll digital està relacionat amb aquesta informació falsa que repercuteix de forma considerable i negativa en la seva imatge, sense comptar tot allò que s’ha pogut moure a través de Whatsapp (privat).

Alguns rumors que recorren el ciberespai són molt antics, fins i tot han sobreviscut als e-mails. I és que, aquest tipus de falses informacions, sempre han existit però ara amb plataformes de comunciació tan potents com Internet, les xarxes socials o WhatsApp, la seva extensió és molt més ràpida i amb una repercussió molt més gran (15,5 milions d’habitants de entre 16 i 55 anys utilitza les xarxes socials, incloent WhatsApp (1)).

“No seria la primera vegada que la policia ha de desmentir aquest tipus d’informacions a través del seu twitter, només en l’últim mes s’han registrat a la xarxa més de 1.500 mencions amb els hashtags ‘#StopBulo’ o ‘#Rompelacadena’, assenyala Andrés Narváez, president de Wunderman del Sud d’Europa i Espanya.

Una de les conseqüències d’aquest tipus d’enganys informatius, és que des de la @policia ha constantment recomanar consultar fonts oficials abans que els usuaris distribueixin aquest tipus de males informacions. Però en realitat, quanta gent en realitat consulta al final aquest tipus de fonts? La reacció generalitzada és la de confiar en el que algun conegut ha enviat i a la bona intenció -però errònia- creient que s’està difonent per ajudar altres persones.

Afegeix Andrés Narváez que “a nivell general és recomanable que les marques canviïn els protocols actuals per respostes orientades a serveis integrals com els que ofereix, per exemple, el Real Time Màrqueting, que permet a les emrpesas i marques detectar prematurament possibles casos d’atacs a la seva imatge o reputació, i que primerament permet un diàleg individual i en temps real amb els usuaris gràcies a la capacitat de predir les seves necessitats mitjançant tasques d’escolta, recollida i compilació de dades, així com disposar de l’analítica necessària per a la predicció de respostes predeterminades per a cada comportament”.

Per Tecnonews / AMIC

TOTES LES NOTÍCIES