En la família dels rosers, les varietats són gairebé infinites. Avui dia, hi ha més de 30.000 espècies a tot el món, diferenciades en tres grans grups: els rosers antics, els rosers moderns i els rosers silvestres. Parlem avui dels rosers silvestres, que són els que neixen de forma espontània en la naturalesa. D’ells descendeixen totes les altres roses.
Un dels primers rosers silvestres a florir cada any és la banksia, trepador i resistent a les condicions costaneres, les flors de les quals neixen a la primavera i formen rams de roses blanques o grogues molt petites, d’uns 2 centímetres de diàmetre.
L’escaramujo, també conegut com a “rosa de gos” per la semblança de les seves espines amb els ullals d’un ca, és un arbust espinós, d’un a tres metres d’altura, amb flors de color rosa o blanc.
La rosa rugosa i la virginiana formen arbustos que poden arribar a mesurar dos metres. Ambdues es distingeixen per la seva intensa fragància.
De menor grandària, ja que amb prou feines aconsegueixen un metre d’altura, són els arbustos de la rosa gallica i de la pimpinellifolia. De branques rectes i espinoses, la rosa gallica és de color vermell porpra o rosa, mentre que la rosa pimpinellifobla varia del blanc al groc.
Altres varietats silvestres són el roser d’Alexandria, la rosa eglanteria o mosqueta i la rosa centifolia, les flors de la qual són molt apreciades per a l’elaboració d’olis essencials.
