La 30ena edició de la Universitat d’estiu ens ofereix l’oportunitat d’aproximar-nos als temes més actuals i que preocupen a la majoria de la població. Aquest any amb el suggerent títol de “Poders i contrapoders”, hem seleccionat alguns temes i ponents de les diferents jornades (del dilluns dia 2 al divendres dia 6 de setembre 2013).

En l’acte d’obertura presidit per la ministra de Cultura en substitució del cap de Govern, que tenia compromisos anteriors, s’ha fet menció a l’important aportació del professor José Luis Sanpedro ( 1917 – 2013) desaparegut recentment (Abril 2013). L’insigne professor, economista i escriptor, autor entre altres de “La sonrisa etrusca”, alhora que un gran humanista, havia presidit i format part de la Universitat d’Estiu d’Andorra, durant bastants anys. Sampedro, l’any 2008 va ser distingit pel Govern d’Andorra amb la Medalla de l’Ordre de Carlemany, un reconeixement creat per l’aleshores ministre de Cultura Juli Minoves. Posteriorment l’any 2010, el Consell de Ministres li va otorgar l’Ordre de les Arts i les Lletres d’Espanya. Finalment a l’any 2011, va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

En segon lloc, i després de la primera conferència de Karlos Pérez de Armiño, professor de relacions internacionals a la Universitat del País Basc, hem escoltat la intervenció d’André Orleán, director de Recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de França. Orleán també és director d’estudis de la EHESS (École des Hautes Études en Sciencies Sociales). Una de les institucions més prestigioses del món en investigació i ensenyament de les ciències socials, ubicada a París.

Amb el títol de “El poder de les finances: Descripció i reptes”, el professor André Orleán va presentar diversos estudis, que va documentar amb gràfiques molt entenedors sobre el poder dels dos grans moviments que han dominat els últims segles: el fordisme i el neoliberalisme. El Fordisme es un sistema de producció en cadena. Es basa en l’estandarització dels productes i peces, permeten el treball en grans sèries. Aquest mètode de treball va néixer sota les idees d’Henry Ford (1863 – 1947).

El conferenciant que va dividir la seva ponència en 4 parts, a la segona part va parlar del nou capitalisme i els àmbits del poder del capitalisme neolliberal, per a desenvolupar posteriorment el seu tema central, el poder de les finances. Va afirmar que el poder de la producció és essencial per al capitalisme, que alhora ostenta el poder majoritari, donat que és el propietari del capital.

Entre altres coses va afegir que el poder econòmic i el fordisme són una figura important per al desenvolupament.

Va apuntar, que els fons de pensions actualment generen 10.000 milions de dòlars dels quals la meitat són en accions que ostenten el 30 % de la capitalització borsària. Mentre que a l’any 1950, els fons de pensions i els fons mutuals, posseïen menys del 3 % de l’estoc d’accions. Es va arribar prop del 40 % cap als anys 90. Quan la retenció directa de les accions per part de les empreses americanes va devenir un objectiu prioritari.

Va parlar de l’emissió d’accions per empreses no financeres en una comparativa entre els Estats Units, el Japó i el Regne Unit.

Va apuntar que hi ha diversos poders: el poder capitalista, el poder empresarial, el poder creatiu i el poder de la liquiditat.

Ja a la tercera part, Orleán va parlar sobre algunes especificitats del capitalisme i les profundes distorsions en el repartiment dels beneficis.

Finalment va abordar la relació entre els beneficis del sector financer i el salari mitja amb dades compreses des del 1948 fins al 2007.

Tanmateix va establir la relació entre salari i producció i a la quarta part de la seva acurada presentació, va concloure que dels seus estudis va poder establir la “inefiàacia dels mercats i els desajustos de les 29 banques que van participar al G-20 a Canes.

Concloent que el conjunt de factors negatius ens han portat a la situació actual que tots coneixem.