Els reptes de les migracions

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

Per commemorar el Dia Mundial dels Refugiats, al juny, els Bisbes de la Subcomissió per a les Migracions i mobilitat humana de la CEE van aportar una reflexió que no hauria de caure en l’oblit. És important focalitzar l’atenció sobre aquest col·lectiu de població de 82,4 milions de persones a tot el món, segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). En 10 anys s’ha duplicat el nombre de persones desplaçades per les guerres i les crisis al món,  i és un dels col·lectius més afectats per les conseqüències del coronavirus.

A cada continent milions de famílies i persones es veuen obligades a fugir, entre d’altres molts perills, de la fam, la guerra, la pobresa i l’explotació, amb l’anhel de buscar un lloc segur on poder construir una vida millor per a ells i per als seus éssers estimats. Em van impressionar molt les imatges del campament de refugiats més gran de món. És el camp dels refugiats Rohingya, un de les més oblidats. Prop d’un milió de persones pertanyents a aquesta ètnia musulmana s’han vist obligades a fugir del seu país d’origen, Myanmar, i viuen en condicions inhumanes en els campaments de refugiats de Cox Bazar, a Bangla Desh, el país veí. Van ser breu notícia mundial fa poques setmanes, perquè a ells no els havia arribat encara cap vacuna del Covid-19.

Per això és bo acollir amb obertura de ment i de cor, amb la nostra pregària i ajuda solidària, els reptes que el Papa Francesc planteja davant les migracions. Molts vénen a Europa. Hem d’acollir les justes demandes d’aquestes persones que truquen a les nostres portes, i als quals en aquest moment intentem acompanyar des de les parròquies, Càritas i altres entitats, sobretot quan lamentablement queden fora dels dispositius d’acollida i vivint amb greus incerteses legals.

Les vies eficaces, solidàries i creatives que el Papa proposa per tal d’atendre els qui escapen de les greus crisis humanitàries (Fratelli tutti 130) són:

  • “Incrementar i simplificar la concessió de visats,
  • adoptar programes de patrocini privat i comunitari,
  • obrir corredors humanitaris per als refugiats més vulnerables,
  • oferir un allotjament adequat i decorós,
  • garantir la seguretat personal i l’accés als serveis bàsics,
  • assegurar assistència consular,
  • dret a tenir sempre amb un mateix els documents personals d’identitat,
  • accés equitatiu a la justícia,
  • possibilitat d’obrir comptes bancaris i la garantia del que és bàsic per a la subsistència vital,
  • donar-los la possibilitat de moviment i la possibilitat de treballar,
  • protegir els menors d’edat i assegurar-los l’accés a l’educació,
  • preveure programes de custòdia temporal o d’acollida,
  • garantir la llibertat religiosa,
  • promoure la inserció social,
  • afavorir el reagrupament familiar i preparar les comunitats per als processos integratius.”

No oblidem la misericòrdia: “Quan era foraster, em vau acollir” (Mt 25,35).

TOTES LES NOTÍCIES