Els refugiats podran arribar a Andorra l’any vinent i hauran de tenir un tutor que vetlli pels seus drets

La  ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, han explicat els detalls del projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries que en breu entrarà a tràmit parlamentari, així com els avenços en el protocol d’entesa que se signarà abans de final d’any amb la comunitat de Sant Egidi per tal de fer possible l’acollida d’una vintena de refugiats durant el 2018. El protocol establirà que els països veïns, França o Espanya, actuin com a país de trànsit i puguin emetre un visat humanitari per tal que els refugiats puguin accedir a l’espai Schengen a través d’un corredor humanitari que proporcioni la comunitat de Sant Egidi.

A Andorra, cada desplaçat disposarà d’un permís especial de sojorn o de sojorn i treball durant un període de dos anys prorrogables i haurà de tenir un representant o tutor -que es presti voluntari entre la ciutadania i que rebrà una formació- que vetlli pels seus drets, li faci un seguiment i l’ajudi en la seva acollida. El Govern ajudarà els refugiats a accedir al mercat laboral i, en cas que no puguin treballar, es farà càrrec del seu allotjament i manutenció, i els garantirà l’accés a la sanitat i a l’educació. A diferència d’altres països, la legislació andorrana permetrà que aquests refugiats tinguin llibertat per sortir del territori.

L’acollida de refugiats a Andorra podrà ser una realitat l’any vinent, un cop s’aprovi el projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries que en breu entrarà a tràmit parlamentari, i se signi, abans de finals d’any, un protocol d’entesa amb la comunitat de Sant Egidi, una associació internacional que ha aconseguit fer corredors humanitaris per desplaçar refugiats de manera segura i legal.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha explicat que el projecte de llei aprovat aquesta setmana aporta una solució temporal a l’acollida de refugiats, i que el Govern es compromet, en un període màxim de dos anys, a desenvolupar la futura llei sobre el dret d’asil i a signar el Conveni de Ginebra sobre l’estatut dels refugiats.

Així, la vintena de persones que Andorra ja va anunciar que es comprometria a acollir, a més dels seus familiars, disposaran d’una nova modalitat de permís de residència o de residència i treball d’una durada de dos anys, després dels quals podran prorrogar sis mesos o bé acollir-se al dret d’asil que ja s’haurà regulat. Les persones que vulguin venir a Andorra hauran de disposar de passaport, document de viatge reconegut internacionalment o expedit per la Creu Roja Internacional. Un cop al país, Immigració els farà un reconeixement mèdic i els proporcionarà tractament oportú, i el Govern vetllarà perquè tinguin accés als serveis bàsics i puguin accedir al món laboral. En cas que no puguin treballar, se’ls garantirà allotjament i manutenció, així com l’accés a la sanitat, serveis socials i l’educació a través de les ajudes socials que ja existeixen al país.

El que encara s’ha de concretar mitjançant el protocol d’entesa són els detalls de com arribaran els refugiats a Andorra. La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, ha explicat que s’està negociant amb França i Espanya per tal que actuïn de països de trànsit, de manera que puguin emetre un visat humanitari que els doni accés a l’espai Schengen, que es faria a través d’un corredor humanitari per garantir la seguretat i la legalitat del procés.

La comunitat de Sant Egidi serà l’encarregada de cercar als camps de refugiats les persones interessades en venir al Principat i també donaran suport en la seva acollida i integració. Ubach ha indicat que encara no s’han establert els criteris per fer la selecció, i que tampoc s’ha limitat per nacionalitats. De fet, el projecte de llei preveu que anualment el Govern estableixi el nombre de persones que pot acollir, i alhora que es determini el perfil adequat, donant prioritat a les persones en situació de vulnerabilitat.

A més de comptar amb l’experiència d’aquesta comunitat, un cop a Andorra, cada refugiat haurà de tenir un representant com a persona de referència que vetllarà pels seus drets i en farà un seguiment. Espot ha indicat que estan oberts a qualsevol persona voluntària o del teixit associatiu del país que vulgui prendre aquest rol, i que tots ells rebran una formació.

Per últim, a diferència de les legislacions en altres països i a causa de les reduïdes dimensions d’Andorra, la llei permetrà que els refugiats puguin sortir del territori, tot i que s’haurà de treballar amb França i Espanya de quina manera es permet aquesta mobilitat.

ANA

20 comentaris

  1. Ana, tienes toda la razón.
    Hay q ayudar y en Andorra hay mucha pobreza disimula.
    Pero tbm hay gente que no quiere trabajar.
    Pregunta???
    Se paga realmente para poder vivir aquí??.
    Los sueldos bajos.
    Pisos caros
    Sin comentarios..
    Q vayan las asistentas x la plaza las arcades y verán a más de una persona gustando la ayuda en cervezas

  2. Esta be que andorra ajudi a tota persona que ho necessiti realment, com aquests pobres refugiats, com a tota persona resident o Andorrà, que per força major, no pot treballar, el problema es que es donen les ajudes a gent que no ho mereix, que pot treballar i encara que no trovi la millor feina del mon, pero feina n hi ha, tal com esta el mon, hem de donar gracies on vivim, andorra es un on ho tenim millor que els paisos vehins, ara pagar ajudes a vagos no, a gent que ho necessita si.

  3. I tampoc en cap moment he dit que no estigui d’acord en acollir a un col•lectiu que en aquest moment atravessa una època vulnerable… però sense donar dates personals, aquí ni arribant al sou mínim et deneguen tot i tens que tirar endavant com puguis. Si et quedes sense feina, hi ha uns requisits per l’atur, a nivell d’ajudes no és que anem molt bé.. només cal veure el que paguem de sanitat, quan hi han països que tenen el 100%. Molta gent que conec no va a fer-se revisions pel cost que suposa. O l’educació… gairebé tothom marxem fora per poder tenir un futur que ens motivi i una coneixements i tot el que suposen les despeses d’estudiar a fora, creu-me no ho pague ni la millor beca que donen…

  4. Jo opino pel que veig dia a dia. En cap moment he dit d’estar en les mateixes condicions, però aqui hi ha gent passant-les molt putes també i no es mostren tan solidaris… qué és per imatge?

  5. Si llegiu més enllà del titular veureu que es prioritzarà als col.lectius més vulnerables, evidentment perquè la seva vida corre més perill en el polvorí on es troben ara. Col.lectius vulnerables: nens, dones embarassades, gent gran, discapacitats, minusvàlids, mutilats, afectats pels bombardejos…Bastant raonable que no puguin treballar, no? I bastant raonable que se’ls ajudi a fugir de l’horror, no??
    Però vaja, que si fa tanta enveja la seva situació us podeu posar al seu lloc…

  6. Andorra acull milers d’inmigrants cada any per raons económiques i no veieu bé que s’aculli per raons humanitàries??!! Si apliquem el vostre criteri comencem a buidar el pais…no sé que aneu reclamant ajudes i demés…que rápido se olvida el monje que fue monaguillo

  7. Andorra acull milers d’inmigrants cada any per raons económiques i no veieu bé que s’aculli per raons humanitàries??!! Si apliquem el vostre criteri comencem a buidar el pais…no sé que aneu reclamant ajudes i demés…que rápido se olvida el monje que fue monaguillo

    1. Tenen tot el dret de venir més faltaria allà a casa seva cada dia estan lluitan per sobreviure O per menjar aquí Andorra si que hi han ajudesallà estan passant una guerra es molt trist el que dieu alguns

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.