ls professionals reclamen la creació d’un protocol específic que reguli la donació d’òrgans, sobretot en el cas de donacions en viu, és a dir, entre persones vives. Aquest protocol ajudaria a regular un àmbit en el qual sobretot es veuen afectats els pacients renals. Aquesta és una de les aportacions que apareix en l’informe del procés participatiu per a l’adopció del Pla de Salut 2020, on hi figuren els comentaris que hi han aportat particulars, associacions i col·legis professionals.
El Pla de Salut 2020 ha rebut un total de 241 observacions, tant de particulars com de diferents col·legis professionals, associacions i institucions. Segons l’informe, de les observacions aportades se’n desprèn que els diferents agents advoquen perquè des del Govern es reguli definitivament el sistema, es defineixi la cartera de serveis i la seva planificació, i es regulin els respectius exercicis professionals.
Un dels aspectes que apareix reflectit en diverses aportacions és el de la necessitat d’establir un protocol que reguli la donació de ronyó en viu, que es considera el tractament més adequat per al pacient amb malaltia renal crònica i el més barat per al sistema sanitari. Donada l’escassetat de donants cadàvers, fa un anys que s’estimula la donació en viu. En aquest sentit, des del 2009, a Andorra s’han realitzat sis trasplantaments renals de donant viu. El professionals, però, lamenten que el sistema sanitari no hagi establert fins al moment un protocol que prevegi totes les circumstàncies que es poden produir en una donació de ronyó de viu.
Els professionals consideren que s’haurien de donar les màximes facilitats en tots els aspectes començant per una cobertura completa de despeses sanitàries del donant en els diversos supòsits: resident a Andorra amb CASS, resident a països amb conveni sanitari amb Andorra, o resident a països sense aquest concert. A banda, cal tenir en compte la gestió de la baixa laboral del donant i la consideració de la pèrdua econòmica i la cobertura dels trasllats.
De la seva banda, la Comissió de seguiment i valoració destaca que a l’abril del 2014 ja es va valorar la proposta de la CASS relacionada amb el reemborsament al 100% de les despeses sanitàries derivades del trasplantament d’òrgans del receptor i del donant i es va concloure que la CASS ha de cobrir les despeses sanitàries del receptor i les del donant viu sempre que el receptor sigui una persona assegurada per la CASS. En canvi, la Comissió considera que la CASS no hauria de cobrir cap tipus de despesa del donant si el receptor no té cobertura CASS. De tota manera, tenint en compte que la proposta que fan els professionals és més àmplia, els insten a presentar al Ministeri la demanda concreta amb totes les dades perquè es pugui fer una nova valoració.
Text i foto: ANA
