El Dia de la Cultura 2014 va reunir el passat dia 4 de juny, al vestíbul del Consell General, una representació de les diferents entitats que conformen la plataforma d’Àgora Cultural (22). Va presentar l’acte la periodista Gemma Rial, que va introduir a la presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, que aquest any ostenta el secretariat d’Agora.

La lectura del “Manifest cultural” va anar a càrrec de la pròpia Àngels Mach que en primer lloc va parlar dels actes de la celebració del Centenari del naixement de l’Esteve Albert i Corb (1914 – 1995), autor entre altres de: “El retaule de Sant Ermengol”(1957), “Bandera de Catalunya”, “Camí de ramats” i llibres com “La Vella Andorra vista per Mossèn Cinto”(1959), “Les abadesses de Sant Joan”(1965), “Petita Vall”, etc.

Mach el va definir com a escriptor, promotor i divulgador cultural, però en va destacar la seva aportació principal amb la creació del Pessebre Vivent d’Engordany (1956).

Seguidament l’Àngels Mach, en la lectura del “Manifest cultural” va recordar què és la “Cultura”, segons la definició de la Unesco: “La cultura és el conjunt dels trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social i inclou a més de les Arts i les Lletres, les formes de vida, els drets fonamentals de l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences”

Així doncs, la cultura és patrimoni comú de la humanitat i alhora expressió de la identitat d’un país i de la diversitat d’individus que el formen.

A continuació, i sempre dins l’àmbit dels drets individuals i col·lectius a l’accés a la cultura i el respecte de la diversitat ètnica, la presidenta de la Sac va anar desenvolupant fins a 10 capítols tots ells en l’entorn de la universalitat de la creativitat. Va destacar la cultura i els valors de la identitat de cada poble, que constitueixen un patrimoni comú a respectar, preservar i compartir.

A continuació, un interludi musical va donar pas al primer guardonat de la nit, el compositor Jaume Casadevall i Costa, l’obra del qual va glosar el també músic Òscar Sanchez. El mestre Casadevall, fill i nebot de músics, va compondre més de 100 sardanes i algunes cançons, i com instrumentista va participar i dirigir diferents orquestres. El mestre tocava l’harmònium i la trompeta i va ser director i fundador de diverses corals a Encamp. El glosador va destacar la participació en les activitats musicals i culturals així com la seva aportació al món sardanístic, i la intervenció musical al Pessebre Vivent d’Engordany. Òscar Sanchez va parlar també de les seves qualitats humanes i professionals, així com de la seva tasca com a músic i alhora com a intèrpret, en paraules textuals va dir… “ampliant el ventall musical andorrà amb composicions com: “Els goigs a Santa Cecília d’Encamp”, “El riu Valira”, “Mare”, “Andorra” i entre les últimes obres, “Més que un club”.

Autor de “l’Himne de la gent gran”, després de la presentació d’un audiovisual acompanyat de la música d’una de les sardanes del mateix autor, i realitzat pel mateix Sanchez, la coral “La Llar de Lòria” li va oferir en directe la sorpresa de la interpretació d’aquest himne. En l’audiovisual, el mestre Jaume Casadevall i Costa explicava les seves pròpies vivències musicals i personals, un interessant document que va complaure tothom. Després d’entregar-li el guardó per part de la subsíndica Mònica Bonell, la “Coral Saas qui canta?” va sorprendre’l de nou, amb la interpretació d’una altra composició del homenatjat: “Pregària a Meritxell” un cant coral a 4 veus que va emocionar l’autor, acompanyat dels seus familiars. Ambdues corals van ser dirigides per l’Òscar Sanchez. S’ha de constatar que les composicions de Jaume Casadevall i Costa, les interpreten algunes cobles de Catalunya i al seu dia, els Petits Cantors d’Andorra n’havien cantat. Tanmateix l’Agrupació Sardanista d’Andorra, va enregistrar una de les seves sardanes en una de les ballades amb motiu del Dia Universal de la Sardana de l’any 2011, coïncidint i en el marc de la Capital de la Cultura Catalana Escaldes-Engordany 2011.    

El programa va continuar amb el segon premiat de la nit, el Sr. Francesc Badia i Batalla,

llicenciat en dret i diplomat en art medieval, que va ser glosat pel Sr. Albert Pintat. Va fer un recorregut per la trajectòria vital de l’homenatjat, que incloïa el seu nomenament per part de Montsenyor Joan Martí Alanis ( 1928-2009), l’any 1972 com a Veguer Episcopal, càrrec que el Sr. Badia va exercir fins al 1993. Entre altres responsabilitats, va ser Magistrat del Tribunal de Corts. Pintat el va definir com un gran estudiós i un investigador nat, que en l’entorn jurídic va publicar “Legislación del Registro civil”(1959), així com diversos volums del ”Recull de jurisprudència penal del Principat d’Andorra” (1975 – 1994) i (1995-2000). Tanmateix, en el camp de les Belles Arts va escriure el llibre “Assaig sobre el barroc andorrà”, publicat l’any 1991.

L’any 2009 va ser distingit per Benet XVI, amb el títol de “Cavaller Comendador de l’Ordre de Sant Gregori El Gran”. A l’any següent va ser proclamar fill predilecte de Montblanc, la seva vila natal (2010).

Després de l’entrega del guardó al Sr. Badia, es va escoltar al grup de músics de l’Institut de Música, Andreu Falcó (violí), Jordi Albelda junior (violoncel) i Míriam Manubens al piano que van interpretar els “Goigs del Sant Crist de Balaguer” una peça composta per Mn. Enric Marfany i Bons ( 1871 – 1942), l’autor de l’Himne Andorrà).

Seguidament, el Sr. Pere Canturri, exministre de Cultura, va fer el parlament del tercer homenatjat de la nit, que va ser el Sr. Antoni Albós i Gavarra, com a representant dels participants al “Pessebre Vivent” d’Engordany. Va rebre el guardó de mans del Síndic M.I. Sr. Vicenç Mateu. L’historiador Pere Canturri va detallar l’etapa de la creació del Pessebre Vivent on ell també va participar amb l’Esteve Albert, així com en la recerca dels espais més adients per la representació del Pessebre. Va parlar de les dificultats que al seu moment es trobaren, ja que les representacions duraven diversos dies i els habitants de l’entorn tenien les seves reticències per poder accedir a les seves cases. Però finalment Engordany tenia totes les condiciones requerides i allí és va emplaçar. Des d’aleshores nombrosos catalans venien a veure el Pessebre Vivent d’Escaldes-Engordany, i així aprofitaven per fer compres que en aquells moments eren productes relacionats amb el “niló”. Canturri es va lamentar de la manca de continuïtat d’aquell aleshores agosarat projecte, que juntament amb la neu, va tenir una gran influència en el desenvolupament del turisme i el comerç al Principat d’Andorra.

Un nou interludi musical va permetre escoltar un extracte del duo brillant sobre motius de l’òpera “La Vall d’Andorra” escrita per Jules Vernoy de Saint Georges i composta per Jacques F. Halèvy ( 1799 – 1862). L’arranjament del qual va ser realitzat al seu dia per Jean Louis Tulou (1786-1865). Tulou autor francès d’un mètode d’estudi per flauta, va ser professor al Conservatori de París des del 1829 fins al 1856, i possiblement va

coïncidir amb Halèvy, el l’ètapa de l’estrena de l’òpera “La Vall d’Andorra” (1848) i en deuria fer l’arranjament per a flauta i piano que hem pogut gaudir en aquesta vetllada.

La interpretaciò va anar a càrrec de Jordi Gendra (flauta) i Míriam Manubens al piano.

Finalment, els parlaments de cloenda van anar a càrrec del ministre de Cultura, Sr. Esteve Albert, que va felicitar els premiats, així com a Agora Cultural com a plataforma civil de les activitats culturals del país. El síndic general, Vicenç Mateu i Zamora, va destacar les personalitats dels homenatjats i la seva aportació a la història cultural i social del Principat d’Andorra.

L’Himne nacional d’Andorra, escrit ara fa 100 anys pel Bisbe Joan Benlloc i Vivó (1864-1926) i compost per Mn. Enric Marfany i Bons, va cloure la vetllada del Dia de la Cultura 2014. Va ser una versió instrumental i solemne, que van interpretar excel·lentment els estudiants de l’Institut de Música: Andreu Falcó i Guillem Fiñana (violins), Júlia Padreny (viola), Olga Palou (violoncel), Perancha Domingo (flauta) i Lluc Tarruell (Saxo).