Els prejudicis

Lluís R. Samper Pascual

En una primera accepció, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix el mot prejudici com: “Indici o opinió preconcebuts” . En una segona com: “Aversió no raonada per alguna cosa”. Per a entrar en matèria, ens serviran per igual ambdues definicions.

Uns més, altres no tant, el cert és que el nostre subconscient porta un llast constituït per un munt de prejudicis, que crec hauríem de bandejar perquè ens donen una visió estereotipada del món, no basada en la raó, en la ciència, en el coneixement o en l’experiència.

Prendre un punt de vista contrari als clixés preconcebuts ( o a allò que es considera políticament correcte), suposa un important esforç de reflexió, que la major part de les persones no volem fer per mandra o qualsevol altra causa inconfessable, que en poden ser moltes.

Un escriptor, de qui ara mateix no recordo el nom, deia que “la veritable aventura del descobriment és veure els mateixos paisatges, amb ulls diferents”. En lloc de considerar a l’altre com un diferent, veure’l com un igual. Reemplaçar tolerar per acceptar.

El lingüista valencià Jesús Tuson Valls (1939-2017) afirmava que “Els tòpics parteixen del desconeixement de la realitat complexa. La manera de tirar pel dret és simplificar-ho tot, estalviar-se la feina del coneixement veritable i viure a base d’esquemes…Una feina de l’educació és desfer esquemes”, afegia.

“Trista època la nostra!. És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici” exclamava Einstein, carregat de raó.

TOTES LES NOTÍCIES