Els perills associats a la vigorèxia

Un home molt musculat (Getty images)
Un home molt musculat (Getty images)

La vigorèxia és un trastorn de la salut mental caracteritzat per una preocupació obsessiva per augmentar la massa muscular i millorar l’aparença física. Tot i que no està reconeguda oficialment com un trastorn específic en el DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), s’associa a un desordre d’autoimatge i sovint comparteix característiques amb altres trastorns, com l’anorèxia nerviosa o el trastorn obsessivocompulsiu.

Les persones amb vigorèxia solen tenir una percepció distorsionada del seu propi cos. Encara que puguin tenir una massa muscular considerable, es veuen a si mateixes com dèbils o insuficientment musculades. Això les porta a dedicar hores excessives a l’entrenament físic, normalment amb focus en aixecament de pesos, i a seguir dietes molt estrictes amb alts continguts en proteïnes i suplements esportius.

La vigorèxia afecta més sovint homes, tot i que també pot aparèixer en dones, i sovint comença en l’adolescència o la joventut, èpoques en què l’autoestima i l’aparença física són especialment importants.



Els perills associats a la vigorèxia poden ser físics, psicològics i socials:

  • Físics:
    • L’ús excessiu de suplements proteics pot afectar la funció renal i hepàtica.

    • Alguns afectats poden recórrer a substàncies il·legals com els esteroides anabolitzants, amb efectes secundaris greus com hipertensió, dany hepàtic, problemes cardiovasculars o alteracions hormonals.

    • El sobreentrenament pot derivar en lesions musculars i articulars.

  • Psicològics:
    • Ansietat i depressió associades a la percepció negativa del propi cos.

    • Dependència emocional de l’entrenament i el control dietètic.

  • Socials:
    • Aïllament social, ja que moltes persones amb vigorèxia poden prioritzar el seu règim d’entrenament i dieta sobre les relacions personals o activitats socials.



El tractament de la vigorèxia sol requerir un enfocament multidisciplinari que pot incloure:

  • Teràpia psicològica: Particularment teràpia cognitivoconductual, per a ajudar a reestructurar la percepció distorsionada del cos i gestionar l’ansietat.

  • Suport nutricional: Per a corregir hàbits dietètics inadequats o excessius.

  • Intervenció mèdica: En casos on hi hagi ús de substàncies com esteroides o problemes físics derivats de l’excés d’entrenament.

[do_widget id=category-posts-pro-64]