Els orígens del sistema bancari es poden rastrejar fins a l’Antiga Mesopotàmia, al voltant del 2000 aC. En aquella època, els temples i els palaus complien funcions similars a les d’una entitat bancària. Aquests edificis servien com a lloc segur per a emmagatzemar gra, or i altres béns de valor. A més, oferien préstecs a agricultors i comerciants, sovint amb garanties com terres o cultius.
Un exemple rellevant és el Codi d’Hammurabi (al voltant del 1754 aC), que inclou regulacions sobre els préstecs i els interessos. Aquest sistema primitiu ja establia normes bàsiques per a assegurar el retorn dels crèdits i evitar abusos. Tot i aquests inicis antics, el concepte modern de banc va sorgir a l’Europa medieval i del Renaixement, particularment a les ciutats-estat italianes com Florència, Venècia i Gènova. Aquí, el terme “banc” prové de la paraula italiana banco, que feia referència als bancs de fusta que els prestadors utilitzaven als mercats per a fer transaccions.
Un dels primers bancs formalment establerts va ser el Banco di San Giorgio a Gènova, fundat el 1407. Aquest banc no només recaptava impostos i finançava projectes públics, sinó que també facilitava préstecs comercials i emetia lletres de canvi, un precursor dels moderns xecs i transferències. Els bancs van sorgir com a resposta a la necessitat de gestionar el comerç, especialment en economies que creixien ràpidament i es tornaven més complexes.
Les raons principals van ser:
- Seguretat: Els bancs oferien un lloc segur per a emmagatzemar diners i béns de valor, reduint el risc de robatoris.
- Crèdit i Préstecs: Els comerciants i empresaris necessitaven finançament per a expandir negocis i establir rutes comercials.
- Simplificació del Comerç: Amb l’ús de lletres de canvi i altres eines, els bancs van facilitar les transaccions entre regions llunyanes sense necessitat de transportar or o plata físicament.
- Centralització: Van actuar com a intermediaris per a gestionar el flux de diners i recursos en economies creixents.
El model italià es va expandir per Europa, i més tard arreu del món, adaptant-se a les necessitats de cada època. Durant el segle XVII, els bancs centrals com el Bank of England (1694) van consolidar el sistema bancari, donant pas al sistema que coneixem avui en dia.