El Servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere ha atès entre els mesos de gener i octubre un total de 268 casos, 122 dels quals són nous, 97 provenen d’anys anteriors i altres 49 són de dones que ja havien estat ateses, havien deixat ja el servei i han retornat. Tal com ha destacat la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, Mireia Porras, malgrat que els casos nous augmentin (en aquest sentit cal tenir en compte que tot el 2017 se’n van atendre 107) això no vol dir que s’incrementi la violència de gènere, sinó que cada vegada el servei és “més conegut” i ja sigui per iniciativa pròpia o derivades, cada vegada hi ha més dones que hi acudeixen a demanar ajuda. Així ho ha posat en relleu en el marc de la roda de premsa per facilitar les dades del servei coincidint amb la commemoració, aquest 25 de novembre del Dia internacional per a l’eliminació de les violècnia envers les dones.

En el mateix sentit s’ha manifestat el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que ha remarcat que aquest creixement de la violència de gènere “no obeeix tant a un increment de la criminalitat o delinqüència” relacionada amb la violència de gènere sinó al coneixement del servei i que ha esdevingut “un referent” per les persones que pateixen maltractament. Per refermar aquestes conclusions, el ministre ha destacat que les dades policials reflecteixen un 5,5% més de detinguts però en canvi un 25% menys d’intervencions i un 3% més de denúncies que l’any passat.

Precisament sobre les denúncies, tant Porras com Espot han detallat que 163 de les dones ateses aquest any no l’han cursat i en canvi, 97 sí. Porras ha manifestat que un dels aspectes que motiven que les dones no denunciïn és precisament el vincle que han tingut amb l’agressor mentre que el ministre d’Afers Socials ha concretat que aquesta manca de denúncia vindria donada, d’una banda, perquè la víctima cregui que “no es dona resposta” al neguit que té i, de l’altra, per “por”. Accions de sensibilització i de formació, ha afegit Espot, han de servir, precisament, perquè cada vegada hi hagi més dones que facin el pas de denunciar.

Entrant al detall dels casos, cal destacar que en tots els 268 s’ha donat violència psicològica i en segon lloc, amb 168, es troben els relacionats amb la violència física. El tercer lloc és per als maltractaments socials, amb 156. En darrer lloc hi ha els maltractaments sexuals, ja que són els que més costen de detectar. Quant al canal d’entrada, en primer lloc hi ha la iniciativa pròpia, amb la qual cosa es demostra, ha emfasitzat Porras, que el centre és “referent”. La franja d’edat en què hi ha hagut més casos és la que va dels 28 als 39 anys, seguida dels 40 als 51 i dels 16 als 27, si bé aquest any no s’ha atès cap menor d’edat. L’estat civil més freqüent és el de dones separades, seguides de solteres i casades i entre les nacionalitats el primer lloc l’ocupen les espanyoles, el segon les portugueses i el tercer altres (africanes, americanes o de l’Europa de l’Est). En aquest darrer cas en concret, Porras ha incidit en què la violència es dona en tot tipus de cultures. Un total de 184 de les dones ateses estaven actives; 34 de baixa i 28 no tenien feina. Pel que fa a l’edat dels fills (cal recordar que al servei també se’ls atén) la franja d’edat dels 4 als 18 anys és la més freqüent. Altres dades facilitades aquest dilluns posen en relleu que 187 de les dones ateses han trencat la relació amb el maltractador mentre que altres 59 no hi han fet. També s’ha posat en relleu que s’han atorgat 100 prestacions a 71 famílies per un import de 137.400 euros. Quant als tres pisos d’acollida que hi ha disponibles, un ha estat ocupat per vuit famílies; un altre per sis i el tercer, per quatre.

Quant al treball amb els maltractadors, cal destacar que hi ha en marxa el programa d’atenció a les relacions no violentes, en el marc del qual s’atén a sis homes. Espot ha fet èmfasi que s’ha de potenciar tant la via voluntària, donant a conèixer el programa i els beneficis que se’n deriven i també la derivació per part de la justícia, en el marc del compliment de penes. Així, el titular d’Afers Socials ha remarcat que s’està “treballant” força perquè els professionals del món judicial facin servir aquest servei en el cas de condemnes a maltractadors, ja que, ha defensat, poden ser “més útils” que d’altres mesures ja que s’incideix més en la reinserció social.

El ministre d’Afers Socials ha recordat que al llarg d’aquest any s’han acordat protocols d’actuació amb diferents actors, com la policia o el SAAS i també amb l’Associació de Dones d’Andorra. D’aquesta manera, i davant les crítiques d’Stop Violències que els protocols no funcionen, ha incidit en el fet que amb elles encara no hi ha materialitzat cap codi de funcionament i que quan se signi podran verificar si funciona o no.