Els Mossos recuperen 393 conjunts de jaciments espoliats

El  Pallars Jussà i l’Alt Urgell són les comarques d’on provenen més restes de dinosaure localitzades, amb dotze emplaçaments afectats. La policia va detenir l’agost passat dos experts en arqueologia que havien extret il·legalment unes 20.000 peces arreu del país.

La Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, mitjançant la Divisió d’Investigació Criminal, han confirmat la recuperació de 393 conjunts arqueològics de jaciments espoliats d’arreu de Catalunya, que contenen unes 20.000 peces d’alt interès científic, arran de la detenció l’agost passat de dos homes, veïns d’Amer.

A més a més, tot i que no han donat xifres d’objectes, la policia ha detallat que el Pallars Jussà i l’Alt Urgell van ser les comarques més afectades per aquest espoli, atesa la presència a la zona de restes de dinosaure de gran valor. Es va detectar aquesta activitat delictiva en una dotzena d’emplaçaments a cavall entre ambdues comarques. Hi ha d’altres casos amb  què a l’afectació paleontològica s’hi afegeix l’arqueològica. És el cas de la comarca de la Selva, amb 33 jaciments; la Garrotxa amb 19; Osona, amb 18, i el Gironès, amb 10.

La investigació s’havia  posat en marxa l’any 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments catalans. En l’entrada i escorcoll que se’ls va practicar als domicilis dels detinguts, conjuntament amb dos tècnics del Departament de Cultura que feien funcions d’assessors, els agents només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent.

Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada i perquisició per recollir-la en la seva totalitat els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre. En aquella intervenció se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries. En el trasllat de les peces hi van participar sis agents dels Mossos d’Esquadra, dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, a més de dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de material i dos secretaris judicials.

Una acció sense precedents

Es van recollir milers d’objectes, majoritàriament vinculats a la paleontologia i procedents de jaciments catalans. La quantitat de material “era tan important que van caldre quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a un centre amb dependència del Departament de Cultura”, detallen els Mossos. Els especialistes que hi van participar van constatar que “no havien vist mai una quantitat d’objectes espoliats d’aquesta magnitud”. Malgrat que hores d’ara ja es pot fer una primera valoració de l’abast de l’espoli els tècnics hauran de dur a terme una feina que s’allargarà uns mesos per a l’estudi i valoració de les peces, a més de poder comprovar i avaluar sobre el terreny els  danys causats als jaciments. Amb tot en aquest punt de la investigació es poden ubicar gran part dels indrets saquejats, alguns dels quals serien jaciments encara no catalogats perquè no se’n sabia l’existència.

La investigació ha determinat que els dos detinguts haurien espoliat els darrers anys diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva. En aquest sentit cal destacar que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. Aquest fet l’haurien aprofitat per determinar la seva activitat espoliadora i conèixer el material susceptible de ser sostret en cada emplaçament.

A l’escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l’emplaçament original de l’objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.

A l’agost els investigadors també van intervenir centenars d’arxius que els arrestats guardaven en diversos suports informàtics: es tracta de fotografies dels investigats en plena tasca espoliadora, a més de documentació i cartografia dels jaciments saquejats i anotacions per arribar als llocs a peu. Els espoliadors  havien deixat marcats els punts saquejats o pendents d’excavar en diverses captures de pantalles de mapes extrets d’aplicacions de geolocalització.

Una tasca espoliadora amb diverses conseqüències

En el decurs de la feina investigadora els policies han obtingut evidències de la seva activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns dels quals encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades. 

Cal posar en relleu que aquesta operació policial ha permès recuperar un material que és de domini públic. Tot el que contenen els jaciments pertany a la ciutadania i representa un valor cultural incalculable, més enllà de l’estrictament econòmic. L’activitat furtiva no només sostreu aquests objectes que són cabdals per posar context a la història. Els danys als jaciments són definitius quan es malmeten els estrats geològics que permeten explicar una part important del que va passar i com vivien els nostres avantpassats.

Els furts de les peces comporta una descontextualització històrica que agreuja el problema. La disposició de cada peça dins el jaciment, segons el nivell on es situa i el conjunt d’objectes permeten als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis i els autors només en treuen una mínima quantitat de diners, s’exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.