El diari brasiler Estadao afirma que el Govern d’Andorra ja hauria concedit la residència passiva a l’expresident de la Confederació brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, i que aquest té dues adreces fixes al Principat, una a la Massana i una a Sant Julià de Lòria. A més, el rotatiu assegura que Andorra insisteix que quan se li va concedir la residència, no sabia res dels moviments il·lícits de diners que suposadament hauria fet Teixeira. Però afegeix que hi ha documents judicials suïssos que revelen que Teixeira va cobrar honoraris a través d’una empresa andorrana, que hi van haver transferències per més de 4,7 milions de dòlars a un compte d’Andorra al seu nom, i que les primeres demandes de col·laboració fetes a la justícia andorrana són del 2006.

El diari brasiler Estadao assegura aquest dijous que Ricardo Teixeira té la residència a Andorra, citant fonts del Govern andorrà. El rotatiu explica que tot i que el Govern hauria insistit que no coneixia les activitats il·lícites de l’expresident de la Confederació brasilera de futbol (CBF), aquest fet és injustificable perquè les primeres demandes de col·laboració per investigar els moviments de Teixeira són del 2006.

Teixeira està acusat de treure del Brasil una tercera part dels diners que recaptava la CBF amb els partits amistosos de la selecció, un total de 8,4 milions de dòlars, part dels quals haurien acabat a Andorra a través d’una empresa registrada a nom del president del FC Barcelona, Sandro Rossell, amic personal de Teixeira.

El diari brasiler cita un informe de la justícia suïssa que revela que Teixeira va cobrar diners a través d’una empresa que havia creat a Andorra. Es va utilitzar un intermediari per posteriorment transferir els diners als comptes de Teixeira, i en total, la justícia suïssa va identificar més de 4,7 milions de dòlars transferits a un compte bancari andorrà a nom de l’expresident, que al seu torn era alimentat per quatre comptes més oberts entre el 1998 i el 2001.

D’acord amb els documents judicials suïssos, les primeres demandes de les autoritats per tal que la justícia andorrana col·laborés en el cas van ser enviades al gener del 2006. Al novembre d’aquell any es van interrogar testimonis en relació als moviments de Teixeira, i el 2007 també va declarar un altre testimoni alemany.

El cas va arribar a ser bloquejat, ja que es va impugnar la transferència de documents d’Andorra cap a Suïssa, fins que finalment els obstacles es van superar i Teixeira va ser acusat el 2008, juntament amb Jean-Marie Faustin Godefroid Havelange.

Després que tot l’afer hagi sortit a la llum, Teixeira hauria tramitat, amb l’ajuda de Sandro Rossell, la residència passiva a Andorra, pel fet que el país no té acords d’extradició amb Brasil. Segons el rotatiu brasiler, Sandro Rosell hauria convençut les autoritats andorranes per atorgar-li la residència, i s’haurien transferit gairebé 4,9 milions en un compte de BPA com a dipòsit inicial. El tràmit s’hauria fet des de l’empresa del conseller del Comú de Sant Julià de Lòria, Joan Besolí, de la qual també n’és soci Rosell.

El Govern ha declinat, de moment, fer declaracions sobre la qüestió, i no ha volgut confirmar si Teixeira ha obtingut la residència passiva.