Els màrtirs són llum, exemple i ajuda

Acabem de tancar de forma solemne, aquest divendres passat dia 15, amb el Postulador diocesà de la Causa, tota la investigació necessària amb la documentació adient sobre els sacerdots màrtirs d’Urgell, durant la persecució religiosa de 1936 a 1939, per tal d’enviar-la a la Santa Seu, a la Congregació per a les Causes dels Sants, perquè dictamini si realment hi va haver veritable martiri en la mort d’aquests germans nostres, i si el Papa veu adient la seva beatificació. Amb molta alegria i emoció a la Capella del Seminari, en el mateix lloc on molts d’ells reberen l’ordenació sacerdotal, acabem de viure un moment històric per a la nostra Diòcesi. Tanquem un procés d’investigació rigorosa i l’enviem al Sant Pare perquè sigui ell, amb la seva autoritat apostòlica, qui ens digui si podem retre’ls culte i tenir-los per intercessors nostres.

El 29 d’octubre de 2005, en l’inici del pontificat del Papa Benet XVI, ja va ser beatificat un primer grup de sacerdots del nostre Bisbat: els beats Mn. Josep Tàpies i 6 companys, preveres, de La Pobla de Segur, les relíquies santes dels quals reposen en una Capella de la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell. Ells, i el nou grup de 76 preveres i un laic que conté la causa que ara tanquem, són els testimonis lluminosos de fe i d’amor, que ens han d’ajudar a nosaltres en el nostre camí de seguiment de Crist. Són un grup de sacerdots diocesans, i un laic, pastors de parròquia, que van donar la vida per Crist i per amor als germans, regalant el perdó als seus botxins, vivint aquells moments tràgics amb sentiments d’unió amb la Passió del Senyor per encaminar-se a la mort amb decisió i humilitat. Immolaren la seva vida per fidelitat al seu ministeri sacerdotal. Van perdonar els perseguidors i sempre invocaren la pau del Crist Rei sobre els altres, fins damunt dels qui els mataven. Com va dir el Papa Benet XVI el dia de la seva beatificació: “Que ells intercedeixin per la diòcesi d’Urgell i les altres diòcesis espanyoles, per les vocacions sacerdotals i religioses, i pel creixement de tots els fidels en les virtuts cristianes”.

Els màrtirs són aquells que han portat la vivència del Misteri de la Pasqua de Jesucrist fins a les seves últimes conseqüències. Han acompanyat l’Anyell de Déu en la seva Creu i ara viuen per sempre amb Ell. A nosaltres ens ajuden i estimulen amb el seu exemple de fidelitat i de coherència, ens acompanyen en els camins de dolor i de persecució, i alhora intercedeixen perquè també nosaltres seguim el Crist amb radicalitat, sense mitges-tintes i amb un amor indefallent. Ens estimulen al perdó i a la comprensió dels temps difícils de guerra i de violència que els van tocar de viure. I són signes de pau i de reconciliació, també en els nostres temps actuals, perquè mai més no hi hagi odi ni guerra ni esperit de revenges entre germans, perquè la llibertat religiosa resplendeixi com una de les llibertats més fonamentals a conrear. I que arreu sapiguem mantenir entre tots l’esperit de pau, de concòrdia i de reconciliació. Aquests màrtirs d’Urgell, com tots els grans màrtirs de la història, no havien comès cap delicte, ni havien estat inculpats en cap procés judicial, tampoc no havien segregat odi cap al seu voltant, sinó tot al contrari, foren testimonis de l’Amor més gran, de l’entrega sense límits, d’una generosa caritat al servei de Déu i dels germans més febles i necessitats. Deixem que ens animin a ser sants en les nostres pròpies vocacions i responsabilitats, i ens portin a estimar més i a desitjar imitar-los.