L’A ha proposat, durant la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de la persona i la família, una nova figura jurídica denominada casament civil. Aquesta hauria de servir per unir sota un mateix nom les actuals modalitats anomenades unió civil i matrimoni civil, la primera específicament creada només per les parelles del mateix sexe. D’aquesta manera, el grup liberal ha posat sobre la taula una de les demandes del col·lectiu LGTBI que reivindica la no discriminació en la terminologia, després d’assolir la plena igualtat a nivell jurídic. La proposta liberal mantindria, tal com ho fa la proposició de llei impulsada pel grup demòcrata, el matrimoni canònic.

Malgrat aquestes aportacions, la consellera general d’L’A, Judith Pallarés, s’ha mostrat molt convençuda que la llei finalment no podrà veure la llum abans que acabi la legislatura. “És un text molt important i feixuc i que caldrà treballar amb molta cura”, ha lamentat, encetant així un ball de retrets per la falta de temps per validar textos legislatius entre majoria i oposició. La defensora del text demòcrata, Sofia Garrallà, ha argumentat que no veia l’actual diferència, que també perpetua la proposta de llei, com a discriminatòria. “Que hi hagi diferència a nivell terminològic no vol dir que hi hagi discriminació, ja que jurídicament tenen el mateix efecte”, tancant així la porta a escoltar la demanda liberal.

Per la seva banda, la consellera del PS, Rosa Gili, ha posat sobre la taula la necessitat que la proposició legislativa reculli la definició de família perquè no sigui la justícia que n’hagin de fer una interpretació, que a vegades pot ser errònia. En aquest cas, Garrallà s’ha mostrat oberta a estudiar aquesta possibilitat, tot i que ha avisat que havien descartat fer una llista de definicions per englobar totes les fórmules de formar una família, per precaució que alguna pugui quedar-ne fora. “Aquesta llei té molta transcendència i la soga al coll dels terminis cada vegada és més estreta”, ha assegurat Gili, que ha culpabilitzat de la situació al grup de la majoria per no prioritzar lleis. La proposició de llei ha estat validada per unanimitat, i ara el text proposat per DA ja pot començar a rebre esmenes per part dels grups parlamentaris.

Injecció de 7,5 milions pels comuns

La sessió de Consell General també ha servit per donar llum verda al suplement de crèdit per capitalitzar la regularització de l’import de les transferències als comuns del 2017. A causa de la quantitat a passar als comuns per l’any passat no es va congelar, ja que fer-ho necessitava un majoria qualificada que no es va assolir, el Govern s’ha vist obligat a aprovar aquest suplement de crèdit de 7,5 milions d’euros. D’aquesta manera, la partida final que s’haurà transferit als comuns per a les transferències del 2017 és d’un total de 62.149 milions d’euros, “una de les quantitats més elevades que s’ha transferit mai”, ha recalcat el ministre de Finances, Jordi Cinca, que ha lamentat que finalment s’hagi hagut de recórrer a aquesta figura financera malgrat que comuns i Govern van arribar a un pacte per congelar les transferències a un topall màxim de 54,5 milions. Arran del debat, Martí i López s’han intercanviat una sèrie de retrets, i el conseller general d’UL+IM, Josep Pintat, ha recordat al cap de Govern que encara no han rebut els documents que validen la defensa de l’actual sistema de subsidi d’atur davant de la Unió Europea. “Quan ens arribin els documents la seva intervenció tindrà credibilitat”, ha etzibat a Martí.

Finalment la sessió també ha servit per aprovar la llei qualificada de modificació de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, que entre d’altres novetats inclou el personal adscrit al personal de la justícia.