La majoria dels adults consideren la joventut una etapa meravellosa de la vida. Recorden l’energia i l’entusiasme que tenien llavors, i enyoren aquella època de moltes menys responsabilitats, bones dosis de diversió i tota una vida d’oportunitats per davant.
La joventut és una etapa de decisions. Algunes d’elles tenen conseqüències tan duradores que els seus efectes t’acompanyaran durant molts anys. Les bones decisions contribueixen a la felicitat i l’èxit, però les dolentes poden fer malbé tota una vida. Pensa en com es compleix aquest fet en dues eleccions que et correspon fer.
Heus aquí una segona elecció a la qual un dia hauràs d’enfrontar-te: la de què desitges fer quan acabis els teus estudis. Si al teu país escassegen les ofertes d’ocupació, potser et sentis temptat a aprofitar la millor ocasió que es presenti. I si vius en un país pròsper, poden haver-hi moltes opcions, algunes molt temptadores. Amb les millors intencions, els teus mestres o els teus pares tal vegada t’instin a triar una professió que t’ofereixi seguretat econòmica.
Si pots aspirar a un lloc de treball digne en concloure l’ensenyament secundari, magnífic. Si necessites seguir estudiant durant algun temps, conversa sobre això amb els teus pares.
No sempre els pares, els educadors, els analistes del comportament humà, aconsegueixen suavitzar aquest dolor. Quan els joves, moltes vegades sense parlar, mostren la seva angoixa amb formes agressives, en tons tendres i amb plor, comencem a entendre que el que ells volen no és tant receptes ni respostes, sinó persones que els escoltin i que els acompanyin en el seu camí. Moltes vegades els joves són el paper carbó de la societat alineada, còpies de la societat que els imposa un estil de vida. De vegades, per al dolor dels joves, el millor anestèsic és la veritat i la tendresa, en una dosi que no els confongui.
Les persones joves actuals constitueixen la generació millor preparada de la història, i amb majors capacitats per pensar en noves propostes, ja que han nascut amb els canvis socials i són part dels mateixos.
Les circumstàncies futures amb ulls del passat, perquè una societat mostra el seu grau de maduresa quan és capaç de prendre consciència que necessita deixar pas a la responsabilitat, el protagonisme i l’esforç dels que tenen més capacitat per fer-ho. En definitiva, afavorir la seva incorporació a la societat és un valor d’inversió sòlid i segur, els beneficis de la qual no es detenen en un grup humà concret, sinó que distribueixen la seva rendibilitat entre el conjunt social.