No és estrany que l’home i el nen hagin canviat radicalment les idees i els hàbits referits al joc. Jugar és tan necessari com respirar o menjar.
El joc és una activitat que acompanya l’experiència quotidiana dels nens. A més, el joc és un dret dels nens i una expressió social i cultural que es transmet i recrea entre generacions. Tots o alguns hem jugat de petits. Amb xapetes, botons, fils, pedres, la nina o la pilota, a la taca, la gallineta cega, saltar a la corda, l’amagatall, la rotllana de la patata, el pati de casa meva, la virolla ( El trombol), elyo-yo, les bales, el ruc, el mocador, etc

Alguns van ser ensenyats pels nostres avis, els nostres pares etc. Altres els vam aprendre al carrer o a l’escola. Hem jugat sols, amb germans, amics o amb algun gran que estigués a prop.

Amb aquests jocs cooperàvem amb solidaritat, honradesa, afany de superació, curiositat, respecte, companyonia, cosa que el converteix en un recurs molt útil per als que no tenien joguines, ja que en la majoria d’ells amb prou feines es necessita matèria i si s’utilitza sol ser molt assequible. Aquests jocs, crec per la meva opinió, que eren més participatius i de grup, i també teníem algun càstig, Exemple sense sortir al carrer etc. El càstig sempre era merescut.

Cada poble o ciutat segons la seva forma de vida ha desenvolupat un tipus de joc, un tipus de recreació específica.

És possible que avui dia s’hagi menys valorat  la funció del joc, cosa que pot ser molt destructiva per als nens. Això ho podem apreciar en la indiferència dels adults al joc del nen, poca participació de les famílies en activitats recreatives i dany de les tradicions culturals.

Avui dia, a molts llocs, els nens ja no juguen, el que fan és relacionar-se amb un joc que no implica ni fantasia, ni vincle, ni sociabilització.

Ara sembla clar que l’ordinador, televisor, videojoc ha substituït la joguina tradicional, extreta i construïda per inventors, per això la forma de jugar dels nens/es d’avui és també una altra, més individual més privada, menys col·lectiva, menys grupal , menys participativa.

A la societat actual la tecnologia és cada vegada més potent i el lleure és, en aquests moments, electrònic. Els xats i l’enviament de missatges curts pel telèfon mòbil.

Ells/es són la societat del futur. Nosaltres vam ser els darrers fills/es de l’emigració, els que vam rebre encara una mica del món rural, de les relacions personals.

El joc popular pot ser un bon instrument d’integració i de coneixement mutu que afavoreixi la integració de totes les persones que han vingut de lluny.

Substituir els jocs populars i tradicionals per les noves tecnologies com a ordinador, videoconsoles que poden causar a ser addicte i fins i tot “agressiu”.