Els herois musulmans del Charlie Hebdo

Els diversos atacs islamistes a París, sobretot a la publicació Charlie Hebdo, han provocat la mort de 20 persones, incloent 3 terroristes jihadistes. Però hi ha un detall significatiu del qual s’ha fet poc esment i és que dues de les víctimes dels terroristes són musulmans. Concretament, un dels dibuixants del Charlie Hebdo (que si treballava en aquesta publicació no fa pinta que fos massa creient) i el policia que va ser rematat al carrer per un dels islamistes. Hi ha un altre detall significatiu i és que el dependent musulmà del supermercat de productes jueus que va salvar diversos clients també és musulmà. Va dir als clients que s’amaguessin al refrigerador i els va mantenir allà sans i estalvis. Sí, un resum ràpid podria ser que uns creients en l’islam van provocar unes matances en nom d’Al·lah que van provocar la mort d’altres musulmans i que un creient d’aquesta religió va salvar algunes persones dels terroristes. I això em recorda el que explicava l’escriptor francès Michel Onfray en “Tractat d’ateologia”, un atac a totes les religions organitzades. Explicava Onfray que un guia musulmà en un viatge que va fer a un país àrab estava traumatitzat perquè havia provocat la mort d’un gos accidentalment. Simplement el va atropellar per la nit perquè no el va veure. I Onfray comparava aquest seguidor de Mahoma amb els altres que van immolar-se a les Torres Bessones provocant la mort de 3.000 persones, de les quals uns centenars eren seguidors de l’Islam. Per Onfray, la mateixa fe podia acollir comportaments absolutament diferents.

 I aquí és on voldria anar a parar. Noto a Europa i els Estats Units un cert menyspreu i odi pels seguidors de l’Islam i una defensa dels valors occidentals i de la cristiandat. Però hem de recordar que no fa tant temps l’integrisme cristià va provocar inquisicions, croades i estats dictatorials en el nom de l’església. Ara, aquest integrisme cristià sembla haver quedat força enrere i la interpretació majoritària de la religió de Jesús fa èmfasi en el llenguatge de l’amor i en una pràctica compatible amb la democràcia. Però no així fa unes dècades ni ho és tant ara com sembla. És cert que a la majoria dels països islàmics manca una interpretació d’aquesta fe que sigui més compatible amb la democràcia i la racionalitat…quelcom que també diuen molts musulmans. Però el problema principal són les dictadures que abonen la incultura religiosa i l’integrisme…i que, acostumen a ser recolzades pels països occidentals. D’on ve el suport als terroristes islamistes? De països com els Emirats Àrabs Units o l’Arabia Saudita, que són els principals aliats d’Occident. I quina religió tenen la majoria de les víctimes dels islamistes radicals? Doncs en un 80% o més són musulmans. Ho dic jo que no sóc creient: no hi ha un problema tant de religions com d’extremistes que volen imposar la seva visió d’una fe estreta i feridora. Però també en l’Islam, ho oblidem sovint a Occident, hi ha veus que aposten per la pau i la racionalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.