Els experts destaquen la manca de coneixement i formació en l’àmbit de la ciberseguretat

Un  grup d’experts relacionats amb l’entorn digital han destacat el desconeixement i la poca formació dels agents implicats en la resolució de casos que guarden relació amb la ciberseguretat. Aquestes afirmacions han tingut lloc durant la celebració del Conand, el primer congrés per promoure l’intercanvi de coneixement en matèria de ciberseguretat, que ha comptat amb la participació d’unes 300 persones. La primera ponència ha estat a càrrec de l’advocada penalista especialista en delictes tecnològics Ruth Sala i la pèrit judicial Selva Orejón, i la segona a càrrec del fiscal delegat de criminalitat informàtica Roberto Valverde, i ambdues s’han centrat en el vessant legal de la ciberseguretat.

La primera jornada ha estat inaugurada pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que ha volgut destacar els avenços que ha fet Andorra amb la signatura i ratificació del Conveni contra la Ciberdelinqüència del Consell d’Europa, i el protocol addicional al conveni relatiu a la penalització d’actes racistes o xenòfobs comesos utilitzant sistemes informàtics. També ha intervingut el director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, que tot i destacar la seguretat que hi ha al país, l’ha comparat amb un dels barris més perillosos d’una gran ciutat a nivell de ciberseguretat.

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella acull des d’aquest divendres el primer congrés de ciberseguretat per promoure l’intercanvi de coneixement en aquesta matèria, amb la participació d’unes 300 persones. La inauguració ha estat a càrrec del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que ha considerat molt encertades aquestes jornades perquè “es tracta d’un repte complex que no coneix fronteres ni jurisdiccions”. En aquest sentit, ha volgut destacar els avenços que ha fet Andorra amb la signatura i ratificació del Conveni contra la Ciberdelinqüència del Consell d’Europa, i el protocol addicional al conveni relatiu a la penalització d’actes racistes o xenòfobs comesos utilitzant sistemes informàtics. També ha aprofitat per a agrair a la Policia la tasca en l’operació ‘Gervais’, que va permetre detenir els dos líders d’una important web de descàrregues il·legals francesa anomenada Zone Telechargement, tots dos residents a Andorra.

També ha intervingut durant la inauguració el director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, que ha fet al·lusió a l’elevada seguretat de la qual gaudeix Andorra, però ha lamentat que a nivell cibernètic “som com un dels barris més perillosos d’una gran ciutat”. Nadal ha explicat que l’elevat grau de confiança dels ciutadans d’Andorra provoca desavantatges en matèria de ciberseguretat, i per tant, “hem de ser més vigilants i més cautes”. És per això que tant des d’Andorra Telecom com des del Govern han considerat molt encertada l’organització d’aquest congrés internacional.

“Ens és molt complicat arribar a una condemna”, amb aquestes paraules es referia l’advocada penalista especialista en delictes tecnològics Ruth Sala, a la dificultat que pateixen els advocats a l’hora de formular casos relacionats amb la ciberseguretat. L’advocada també ha destacat que “dona la sensació que a la Justícia li falta el coneixement conceptual i tècnic”. Per la seva banda, la pèrit judicial Selva Orejón ha afegit que en molts casos hi ha condemna però que “hi ha moltes circumstàncies que no són controlables pels professionals que hi ha darrere de les investigacions, encara falta molta preparació”.

L’alt volum d’informació i la celeritat amb la qual es generen continguts a l’entorn digital també suposen un handicap a l’hora de fer front a una investigació, segons han destacat les dues ponents en la primera ponència del Congrés sota el títol ‘Cazando al cazador, investigaciones paralelas’. Sala ha posat en relleu que en poques hores es pot obtenir molta informació, tot i que aquest, en la majoria de casos “el sistema triga més temps a empassar-se totes aquestes dades que no nosaltres a recollir-les”.

En la mateixa línia que la primera conferència, el fiscal delegat de criminalitat informàtica Roberto Valverde ha realitzat la ponència ‘Retos penales de la criminalidad informàtica’, sobre els diferents escenaris als quals ha de fer front el sistema judicial en delictes de ciberseguretat. La necessitat de formar lletrats i jutges en aquesta matèria ha estat una de les idees plantejades per Valverde durant la seva ponència, i ha afegit que “a les xarxes es cometen molts delictes i es mou molta criminalitat, i és necessari tenir uns coneixements mínims per seguir aquest tipus d’investigació”. Tot i això, el fiscal també ha reconegut que en els darrers anys s’han fet grans esforços per millorar en legislació i “cada reforma és un pas més endavant”.

La globalitat, la principal frontera

Un altre dels principals problemes que ha plantejat Valverde és la diversitat de legislacions dels diferents països, atès que la ciberseguretat és una “qüestió global” que acostuma a afectar legislacions de diversos estats. Aquest és un escull que segons el fiscal dificulta més la tasca judicial, ja que “ens trobem perseguint fronteres i buscant cooperacions amb diferents estats a la vegada per buscar solucions”.

El congrés continuarà aquest divendres a la tarda amb dues ponències que comprenen l’àmbit legal i forense i que segueixen la línia de les conferències realitzades al matí. D’altra banda, el primer congrés de ciberseguretat per promoure l’intercanvi de coneixement clourà aquest dissabte amb cinc ponències més relacionades amb el món de la banca i el món forense, així com un taller sobre els menors i el ciberespai.

(Text i foto: ANA)

TOTES LES NOTÍCIES