Els Cierco requereixen a la UE que posi ordre a “l’arbitrari procés de resolució del banc”

Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, la família Cierco, han fet efectiu el requeriment davant la Comissió Europea per tal que compleixi el seu deure de control sobre el Principat d’Andorra quant a la transposició de les directives comunitàries a l’ordenament jurídic andorrà. En concret, i en un escrit de prop de setanta pàgines, la família Cierco denuncia la passivitat i deixadesa amb què ha actuat l’òrgan de direcció de la Unió Europea (UE), que en cap moment no ha advertit de la parcial, precipitada i insuficient translació al Dret intern d’Andorra de la Directiva 2014/59/UE, que va donar lloc a la denominada ‘Llei BPA’. La posada en marxa d’aquesta normativa, feta a mida per al ‘cas BPA’ i aplicada de forma retroactiva tot vulnerant tant la Constitució del Principat d’Andorra com el principi d’irretroactivitat de les directives comunitàries, ha comportat greus perjudicis a tots els accionistes de l’entitat ara en vies de resolució, que “ni s’hi han pogut oposar ni s’han vist compensats com a conseqüència de la privació” del dret a la propietat universalment reconegut.

El requeriment a la Comissió Europea es va anunciar telemàticament divendres passat i s’ha formalitzat aquest dimarts entrant l’escrit a la delegació que dit organisme té a Madrid. L’escrit reclama a la Comissió Europea que intervingui per posar remei a la deficient transposició de la directiva en qualitat d’òrgan de tutela de la comissió mixta creada per l’Acord Monetari signat entre la UE i el Principat d’Andorra i que ha de vetllar per al compliment adequat de l’esmentat acord. Entre les moltes obligacions que assumia el Principat signant el pacte que permetia encunyar euros hi havia la de transposar al dret intern, abans del març d’aquest 2018, la directiva que va donar lloc a la ‘Llei BPA’. La crisi bancària originada pel ‘Notice’ del FinCEN el 10 de març del 2015 va portar el Govern d’Andorra, primer, i el Consell General (parlament andorrà), després, a avançar la transposició i fer-ho, com s’explica en el propi preàmbul legislatiu, de manera “parcial”, un fet que contravé totalment el que fixa la normativa de la UE. “Una transposició parcial resulta contrària a Dret ja que, a més a més d’insòlita mitjançant un acte legislatiu aïllat, podria permetre, per exemple, que l’Estat en qüestió només transposés les parts de la normativa que convinguessin als seus interessos, i no així les garanties que serveixen de contrapesos, fet que ha ocorregut en aquest cas”, segons s’explica en el cos del text enviat a la Comissió Europea.

L’escrit recull àmpliament tot el seguit de deficiències que presenta la transposició més enllà que en l’Acord Monetari, que no deixa marge per a la discrecionalitat, no s’hi va annexar com tocava fer el reglament que desenvolupa la directiva -dissenyada per reestructurar o resoldre entitats bancàries amb problemes de solvència, situació que no es donava a Banca Privada d’Andorra- que va donar lloc a la ‘Llei BPA’. Entre les moltes anomalies que s’adverteixen en l’escrit enviat a la Comissió Europea hi ha el fet d’anunciar en alguns dels articles de la llei nacional mecanismes de protecció dels accionistes de les entitats que després no s’implementen, no permetent cap tipus de compensació i convertint, per tant, una suposada expropiació en un espoli. En canvi, la llei, sense que la directiva ho contempli, treu tota responsabilitat als administradors encarregats del procés de resolució o fixen que sols són els accionistes que ostenten més del 10% del capital els qui han de fer front als càrrecs que s’imposen, un llindar que la directiva comunitària en cap cas contempla.

Aquesta actuació, completament arbitrària i contrària a dret suposa, en primer lloc, posar en dubte la seriositat del Principat d’Andorra a l’hora d’assumir i complir compromisos internacionals, en particular en un tema tan sensible per a la seva economia com és la incorporació a l’euro i la regulació uniforme dels mercats financers; i, en segon lloc, suposa deixar indefensos als accionistes de BPA, que no han trobat satisfacció als seus drets legítims en les accions que s’han desenvolupat fins a la data davant les institucions andorranes, cosa que obliga a reclamar-la necessàriament a la Comissió Europea. I més encara quan la intervenció, en primer lloc, i el procés de resolució, posteriorment, s’han dut a terme tot vulnerant de manera flagrant el dret a la presumpció d’innocència. Hores d’ara cap de les acusacions formulades contra BPA gaudeixen d’un reconeixement condemnatori judicial, menys encara ferm. A més, el FinCEN va procedir a retirar el seu ‘Notice’ sense imposar cap sanció a l’entitat i la justícia espanyola ha descartat que hi hagués cap delicte rere Banco Madrid, filial de BPA, en declarar fortuïta la fallida.

Per què davant la Comissió Europea? Perquè l’acord entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra exigeix ​​que la representació de la Unió Europea en el comitè mixt, encarregat de la seva supervisió, presidit per la Comissió Europea, vigili el seu compliment per part del Principat d’Andorra i, en el seu cas, presenti les possibles vulneracions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És, per tant, la passivitat de la Comissió, que no ha fet res fins ara davant la parcial i defectuosa transposició efectuada, el que ha obligat la família Cierco a presentar un requeriment perquè la mateixa Comissió realitzi les seves obligacions de vigilància i control del compliment de l’Acord Monetari subscrit entre la UE i el Principat d’Andorra.

Els Cierco han exigit a la Comissió que procedeixi a actuar conforme imposa l’Acord Monetari i verifiqui la incorrecta transposició de la Directiva 2014/59/UE efectuada a través de la Llei 8/2015, denunciant aquest incompliment davant el Comitè Mixt i, en el seu cas, davant el propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I també que actualitzi l’annex d’aquest Acord Monetari amb la incorporació del Reglament nº 806/2014, que conté algunes de les garanties fonamentals en aquests supòsits i, en particular, les orientades a assegurar el principi essencial que la resolució bancària en cap cas pot ocasionar als accionistes unes pèrdues superiors a les que hagués sofert si l’entitat de crèdit hagués estat objecte d’un procés intern de concursal ordinari. De fet, sembla tan evident que el cas d’Andorra ha fet veure la llum a la UE que l’Acord Monetari firmat amb Mònaco amb posterioritat, tot i ser pràcticament idèntic, imposa al Principat monegasc unes obligacions més fermes perquè no pugui fugi d’estudi com ha pretès el Principat d’Andorra.

Més enllà d’exposar tot el seguit de deficiències jurídiques en la transposició de la directiva amb el teòric beneplàcit, almenys fins ara, de la UE, els accionistes majoritaris de BPA fins a la nacionalització de l’entitat també deixen constància dels perjudicis milionaris que ha comportat l’aplicació de la directiva convertida en una llei nacional arbitrària i irregular no només a ells si no a tot els conjunt de socis del banc, que es van veure privats del seus títols de propietat sense poder-se ni tan sols defensar. Per tant, s’exigeix a la Comissió Europea que assumeixi la seva responsabilitat extracontractual pels danys causats en no haver complert amb la seva obligació de control i vigilància. La reclamació no es quantifica però es recorda que la jurisprudència europea ha reconegut en altres casos el dret a poder ser compensats degut a una deficient transposició d’una directiva.

Grup Cierco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.