El Col·legi d’Arquitectes d’Andorra ha explicat aquest dimecres que ha acordat amb el Govern i amb el Comú de la Massana signar un conveni per establir uns criteris que fixin les bases per convocar concursos d’arquitectura ‘més plurals i equitatius’. Segons ha explicat el degà de l’entitat, Victor Blasi, aquestes bases han de definir clarament l’objectiu del projecte i que es compti amb una part del jurat format per tècnics ‘perquè valoren el producte i no l’arquitecte en qüestió’. La idea és signar el conveni amb tots els comuns.
A més, han recordat la proposta de llei de l’ordenació de l’edificació que van fer al Govern i al Consell General amb la resta de col·legis tècnics del món de la construcció i que no està avançant ‘prou ràpid’. Tampoc estan massa satisfets de com s’està abordant el tema dels entorns de protecció ja que van proposar liderar un projecte per desencallar les actuacions que cal fer a les diferents zones però no han rebut resposta de l’Executiu. Amb tot, reconeixen que encara no han estudiat la proposició dels comuns i, per tant, no poden valorar si els canvis que introdueixen són positius. Reiteren, no obstant, la seva voluntat de cooperar en aquest àmbit.
Dos dels projectes que han destacat els membres de la junta del Col·legi d’Arquitectes d’Andorra són els convenis que han de signar properament amb el Govern i els comuns per establir unes bases per convocar concursos d’arquitectures i la proposició de llei d’ordenació de l’edificació que han fet conjuntament amb el col·legi d’enginyers, interioristes, aparelladors i els tècnics del sector.
En el primer cas, s’ha arribat a un acord amb l’Executiu i amb el Comú de la Massana i es vol fer arribar a tots els comuns. La idea és fer concursos ‘més neutrals’ on es valori el producte i no l’arquitecte, que comptin amb unes bases mínimes on es defineixi el projecte, les necessitats del mateix, les superfícies, etc. Segons ha explicat el degà del col·legi, Víctor Blasi. A més, volen que el jurat estigui composat almenys en part per tècnics ‘que puguin explicar a la resta que té de bo i de dolent cada projecte’, ha apuntat. La voluntat, ha manifestat Blasi, és que hi hagi la ‘màxima quantitat d’idees i que la competició sigui el més neta possible’. També FEDA podria aplicar aquestes bases per als concursos d’arquitectura que convoqui.
Des del COAA han criticat tant el concurs de Prada de Moles d’Encamp perquè va ser adjudicat a un enginyer com el de l’avinguda de Meritxell, en el qual ‘el Comú no ha volgut escoltar’, han lamentat. En canvi, han valorat el canvi en el concurs de l’escola de Canillo ‘perquè és fes des del punt de vista d’un concurs d’idees’, han afirmat.
Pel que fa a la proposta de llei d’ordenació de l’edificació creuen que no s’està avançant ‘prou ràpid’ encara que es tracta d’una normativa ‘molt necessària’ per establir les responsabilitats de cada tècnic i dels diferents agents que intervenen en la construcció, definir els límits d’actuació de cada tècnic, etc.
Consideren, a més, que donaria un marc legal no només pels professionals del país sinó també pels que puguin venir de fora i insistiran davant del Govern i dels grups parlamentaris perquè s’aprovi, han avançat.
Els arquitectes han explicat que s’han reunit diverses vegades amb el ministre de Cultura, Albert Esteve, per treballar conjuntament la problemàtica dels entorns de protecció. La proposta del COAA és que el col·legi ‘pilotaria’ uns cursos de formació específica en l’àmbit de l’arquitectura monumental ‘per avançar més ràpid en els entorns de protecció’, ha dit Blasi. Així mateix, posaven sobre la taula la possibilitat d’organitzar grups que poguessin treballar en la seixantena d’entorns per definir o almenys en la dotzena que es consideren prioritaris.
Malgrat que afirmen no conèixer la proposició de llei dels comuns, la voluntat dels arquitectes és ‘desencallar’ aquest tema i per això mantenen oberta la seva proposta de col·laboració.
El COAA ha fet aquestes manifestacions durant la presentació del documental The Competition que es podrà veure el proper 20 de març als cinemes illa Carlemany. Com han explicat els membres de la junta, la pel·lícula mostra el treball dels diferents despatxos d’arquitectes per presentar-se al concurs per a la construcció del museu nacional que, encara que han reconegut que va ser un fracàs, serveix per donar a conèixer la tasca d’aquests professionals.
