Els Agents Rurals alerten de la irrupció al Pirineu de grups de caçadors furtius

Les denúncies i els decomisos per caça il·legal han crescut al 2017 a la demarcació de Lleida, i especialment al Pirineu, mentre que han baixat les infraccions de pesca continental, segons dades dels Agents Rurals.

En concret, de denúncies de caça en van posar 292, 11 més que al 2016, i es van fer 283 decomisos, 69 més que l’any anterior. El cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, alerta de l’increment de casos de furtivisme professional al Pirineu, on s’han interceptat els darrers dos anys fins a quatre grups organitzats, tots ells arribats expressament des de fora de Catalunya per caçar il·legalment isards, muflons o cabirols amb armes prohibides.

L’última actuació contra grups organitzats de furtius va ser a mitjan novembre quan es va denunciar tres homes a Alins, on havien abatut quatre muflons i un isard, tots mascles, dins la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els furtius duien una arma amb un silenciador acoblat, per evitar ser detectats pel so que produeixen els trets, i un aparell de visió que juntament amb les característiques de l’arma els permetia fer captures a molta distància.

A més a més, un d’ells, veí de Jerez de la Frontera, ja va havia estat denunciat anteriorment, al novembre de 2016 per pràctiques furtives a la zona. De fet, de xarxes de caçadors furtius professionals com aquesta se n’han detectat tres més des del 2016, en dues actuacions a Alt Àneu i una altra a Espot.

Joves, de classe alta i agressius

El cap dels Agents Rurals de Lleida detalla que normalment aquests infractors “són gent benestant, jove, preparats físicament i que intenten abatre el màxim nombre de trofeus cinegètics a les nostres muntanyes”, i afegeix que s’ho prenen “com si fos una competició”. Generalment provenen del centre i el sud d’Espanya, utilitzen armes prohibides com ara fusells d’un sol tret amb silenciador, sovint compten amb la complicitat de guies locals i porten roba i vehicles de camuflatge. Aquests grups organitzats preocupen els agents “perquè són perillosos, no respecten la normativa i intenten donar-se a la fuga quan els detecten”, assegura Llorenç Ricou. De fet, els tres homes enxampats a Alins també van ser denunciats al jutjat de Tremp per intent d’atemptat als agents de l’autoritat ja que es van saltar el dispositiu muntat per aturar-los.

El grup especial d’antifurtivisme dels Agents Rurals és l’encarregat d’investigar aquests fenomen i de vegades, per a sorpresa d’ells mateixos, troben pistes a les xarxes socials perquè els caçadors volen presumir de la seva acció i pengen fotos amb els trofeus de caça, encara que els hagin obtingut de forma il·legal. “Si un furtiu no pot esbombar la seva actuació no és feliç, hi ha un component de risc que els motiva”, remarca Ricou. En tot cas, com que els infractors fan tot el possible per passar desapercebuts, els Agents Rurals demanen col·laboració ciutadana per localitzar-los. 

Denúncies i decomisos

Al 2017 els Agents Rurals van interposar 206 denúncies en l’àmbit de caça i protecció dels animals a les comarques de la plana de Lleida i 86 al Pirineu (al 2016 van ser 202 i 79). Les denúncies més freqüents són per ús d’arts i mètodes de caça prohibits (79 a la plana i 14 al Pirineu), com ara xarxes japoneses o abatibles per capturar ocells fringíl·lids, però també n’hi ha una llarga llista per manca de llicència de caça, manca de permís d’armes, per caçar en espais protegits o sense el permís del vedat. Pel que fa als decomisos, se’n van fer 197 a la plana i 86 al Pirineu (al 2016 van ser 121 i 86), principalment d’armes, mètodes de caça il·legals i animals vius i morts.

En el cas de la pesca continental, l’any passat els Agents Rurals van interposar 268 denúncies en llacs, pantans i rius de tota la demarcació, 84 menys que el 2016 i gairebé la meitat que al 2014. Ricou atribueix aquest descens a l’efecte coercitiu de les multes i al fet que cada vegada són més conegudes les infraccions de la nova llei de pesca. La majoria de les denuncies també són per no tenir llicència o permís, utilitzar mètodes o esquers prohibits, o pescar de nit, quan no està autoritzat. Als llacs d’alta muntanya del Pirineu també s’enxampen encara pescadors que sobrepassen el límit de captures de truites. Els decomisos de pesca van baixar de 288 el 2016 a 171 el 2017.

Investigació de l’origen dels galls fers dissecats

Mentrestant, ja han començat les investigacions amb proves d’ADN i de plomatge per determinar la data de la mort i l’origen geogràfic dels 41 galls fers dissecats localitzats al novembre a la Vall d’Aran juntament amb quatre galls de lira, tres grèvols i un becut, tots espècies protegides. Al Pirineu català està prohibit caçar galls fers des del 1979 però aquesta pràctica sí que està permesa en alguns països de l’est d’Europa com ara Romania. Els animals han estat comissats cautelarment fins que el propietari, veí de Barcelona, en pugui acreditar la seva procedència legal. Si hi ha exemplars que es demostra que són autòctons catalans i que va morir després del 1979 quedarà acreditat que es van caçar de forma furtiva.

Una ordre de la Generalitat valora econòmicament cada gall fer amb 1.800 euros. La seva tinença pot constituir un presumpte delicte contra la fauna, castigat amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys o multa de 8 a 24 mesos. La possessió també constitueix una infracció administrativa molt greu de la Llei de protecció dels animals, que se sanciona amb multa de 2.001 a 20.000 euros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *