Eleccions

Sembla impossible però sí: encara no havíem parlat de les eleccions. O més ben dit, d’eleccions, sense article, com a mot objecte d’estudi. En realitat en vaig parlar de biaix el dia de plebiscitàries, però això és gairebé una ofensa: no solament es tracta d’un dels tòtems amb majúscules del procés sinó que pot acreditar una ascendència d’allò més noble.

Hi podríem arribar solets, perquè si observem el terme de prop, eleccions, de seguida hi entreveiem unes leccions força transparents, que no poden sinó evocar-nos el nostre lliçó. Aquí ens podem encallar una mica, per això m’afanyo a desvelar el misteri: la mare no es cap altra que el verb llegir. Llegir, la civilitat per excel·lència, allò que ens obre la porta del saber i ens allunya de la barbàrie, és la clau que explica la idea d’eleccions. La deducció no pot ser més òbvia: qui no és amic d’eleccions, o qui els vol restar importància, què ens està transmetent, en el fons? Obvi, oi que sí?

Repassar la llista de fills i néts d’aquest verb és una passejada delitosa. Des de termes cultes com dilecte o diligència (recordem, per exemple, el reconeixement que implica ser nomenat ‘fill predilecte’) fins a clàssics acadèmics que s’expliquen sols com lectura, lectiu o selectivitat. També n’hi ha de dring més aventurer, com ara llegenda (un cas ben curiós, perquè tot i que avui dia associem les llegendes més aviat a la transmissió oral, literalment vol dir ‘coses que s’han de llegir’). I encara algun altre de menys especialitzat, com llest, però no per això menys significatiu: si no has llegit no pots ser llest (com a molt podràs ser viu, que és la versió més silvestre de la intel·ligència intuïtiva).

El meu preferit, tanmateix, és un mot de quatre lletres molt desconegut a qui només he trobat en l’àmbit fantàstic dels mots encreuats: elet. Formalment és un participi arcaic, per això el dicionari el defineix com ‘triat, elegit’ (l’elegit dels déus: vet aquí una altra mostra de la importància de llegir. Si ho fan els déus per no equivocar-se a l’hora de triar representant…), però el que compta és el significat original: ‘eixerit, que la sap llarga’. No ho trobeu fascinant? O, més que fascinant, revelador: ser llest i saber-la llarga són dues virtuts que ajuden molt en la vida, especialment quan l’entorn en què et mous es fa hostil, com sol ser el de la política. I que totes dues procedeixin de la mateixa matriu que les eleccions… Com deia el mite, no cal afegir res més.

TOTES LES NOTÍCIES