Elagebeté

No fa gaires anys ens vam fer un tip de riure gràcies a un opinionaire de cul llogat que, endut per la pressa o vés a saber quin defecte de vista, va llegir ‘adopció monopaternal’ allà on deia ‘monoparental’ i es va enfilar en una invectiva antimasclisme (i certament paradoxal) per reivindicar la variant que faltava, l’adopció ‘monomaternal’.

Ja pot estar tranquil, doncs, el totòleg igualitarista que el TERMCAT acaba de confirmar que en el cas que l’adoptant sigui una sola persona es parla exclusivament d’adopció monoparental, tant si l’adoptant és mascle com femella (no ho confonguem amb adopció homoparental, en què el o els adoptants són una persona o una parella homosexuals). És un dels dos centenars de termes que aplega el Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere) i que el centre recull a la seva web (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/164/Presentacio/). A càrrec de Marta Breu (també autora del blog ficahilallengua.wordpress.com), que el va començar com a treball de final de màster, aquest vocabulari registra, defineix i dóna equivalents en altres llengües de conceptes com ara euro rosa, heteroflexibilitat, omnisexual o ser de la família. En realitat és una obra oberta, explica ella mateixa, que preveu d’anar ampliant amb nous termes i noves àrees temàtiques.

Marta Breu diu que la sigla LGBT es fa servir sigui com a substantiu sigui com a adjectiu, i predica amb l’exemple: «Allò que tenen en comú els LGBT és la dissidència sexual», «Pretén ser una eina útil per als professionals que hagin de resoldre dificultats relacionades amb l’àmbit LGBT». Suposo que es refereix tant a la llengua escrita com a l’oral, tot i que no crec que ningú discrepi si afirmo que el comú dels parlants no solament no la fa servir sinó que fins i tot la desconeix. Per això trobo que fóra bo, atès que estem d’acord en la importància de la segona entrada de la V («Visibilitzar: fer conèixer l’existència de sexualitats no heterosexuals per mitjà d’accions reivindicatives, culturals o personals amb l’objectiu de normalitzar-les»), fer un pas més enllà i arriscar-se amb una adaptació oral pràctica i funcional. Perquè és evident que no es pot dir cada vegada lèsbicgaibisexualitransgènere, si és que ningú és capaç de fer-ho a ritme de conversa normal sense ennuegar-se. Com es coreja LGBT a les manis, per exemple? E-la-ge-be-té? O, m’invento, alegàbit? Legabat? Seria una bona cirereta per rematar aquest treball certament necessari i tan oportú.

TOTES LES NOTÍCIES