El violinista “Joshua Bell i l’Academy of St. Martin in the Fields” obren la 21a Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella

El passat dia 9, la capital es va vestir de festa per acollir el primer concert de la 21a edició de la Temporada de Música i Dansa. Després d’un minut de silenci pels atemptats ocorreguts a França els dies anteriors, es va iniciar el concert, amb el violinista Joshua Bell, en el seu doble paper de solista i director que va exercir amb sobrietat i elegancia interpretativa. Tanmateix els músics de l’Academy of St. Martin in the Fields, també tenen un currículum de prestigi amb Neville Marriner com a fundador  l’any 1958 i amb els intèrprets que porten el nom de  l’Academy que indica el seu origen de la parròquia anglesa. Amb una orquestra, que compta amb més de 500 enregistraments, l’èxit estava garantit.

Va ser un cartell de luxe, amb un repertori que es va iniciar amb Mendelssohn  (1809 – 1847) i “l’obertura” de la Gruta de Fingal, que inicialment s’hauria titulat “Die eisame Insul” (La illa solitària). Més tard, el propi autor la revisaria i li donaria el nom de  “Les Hebrides”.  Les Hebrides, opus 26, és una obra integrada  per dos temes principals on les notes inicials que interpreten les violes, els violoncels i el baix, estableixen el primer tema, que Mendelsshon  hauria compost a la mateixa gruta de Fingal (una cova ubicada a Escòcia) quan  hauria viatjat a Anglaterra, l’any 1830.

joshua

D’aquesta composició n’hauria fet partícep a la seva germana FannyMendelsshon (1805 – 1847), (també compositora), parlant-li de la bellesa d’aquell indret tan suggerent per al compositor.

Quant al segon tema, representa el moviment del mar i les ones, a l’ illa d’Staffa  on  s’hi troba la gruta escocesa. L’obra és una peça relativament curta (15 minuts) amb una coda final que ens retorna al tema inicial i encara que té el format d’obertura, en realitat és considerada una obra independent. 

Trobem a “Les Hebrides” una música descriptiva i originalment narrativa de les impresions de Mendelssohn davant la bellesa de la gruta esmentada, alhora que sembla voler inspirar i afavorir els sentiments de soletat.

“Les Hebrides” es va estrenar a Londres l’any 1832 en un concert on també s’hi va interpretar la seva obertura del “Somni d’una Nit d’Estiu” , la música incidental per l’obra homònima de Sakespeare. (La música “incidental”, és la música produïta o composta expressament per a acompanyar les obres teatrals).  

La partitura original manuscrita, de “Les Hebrides” es guarda a la Biblioteca Bodleiana d’Oxford a Anglaterra.

 En segon lloc de la primera part, i com a continuista de l’espai escocès, vam escoltar la  “Fantasia Escocesa” opus 46 del compositor, en aquest cas anglés, Max Bruch (1838 – 1920) . Aquí es quan el solista, Joshua Bell ens permet gaudir del seu virtuosisme innat, amb una interpretació sublim i perfecta,  acompanyant el seu Stradivarius ( Huberman 1713) com si d’un tresor es tractés, però alhora mantenint la direcció orquestral per a marcar cada moviment al seu tempo, amb l’art musical que porta dins.

Manté la mateixa agilitat des de  l’Adagio cantábile fins l’Allegro Guerriero del final, el seu Schercho i l’Andante sostenuto, sempre fidels i perfectes. Joshua Bell, segueix sent “un nen prodigi” que ha crescut tant fisica com musicalment. 

 A la segon part vam escoltar la “5a Simfonia en Do menor opus 67”,de Ludwig van Beethoven (1770 – 1827), que el públic ja coneixia per la bella intepretació, que n’havia fet al seu dia l’ONCA, aleshores dirigida per Marzio Conti (Novembre 2011). Concert en el qual també hauríem escoltat “Les Hebrides” com a complement introductori . Aquest fet  aportava l’avantatge de ser una Simfonia molt coneguda, que facilitava l’oïda del públic, que va vibrar de nou, en cada un dels seus quatre moviments: Allegro con brio, l’Andante com moto, Scherzo-Allegro i l’Allegro final.

 Vam aplaudir repetidament i potser demanant un bis, que els anglesos normalment no acostumen a oferir, però els músics van saludar reiteradament amb l’alegria de l’èxit, obtingut,  mitjançant una excel·lent interpretació. Nit memorable que obre un nou cicle amb la millor de les espectatives per a tothom:  public, organitzadors i promotors, on la Temporada, dirigida per Escribano, cada vegada posa el llistó més alt. Cal recordar també que el Sr. Josep Maria Escribano també és un músic consolidat i un expert director artístico-musical.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *