El vertigen de la (no) ciència ficció…

Mai he estat addicte a la ciència ficció… Segurament la meva minsa capacitat imaginativa no em deixa sentir còmode davant situacions simulades d’altres mons, d’altres éssers i situacions que em són incomprensibles… potser és que em fa por o potser és que em produeix vertigen… a lo millor les dues coses al mateix temps… Com a molt, me’n recordo d’haver llegit de jove a Julio Verne –“Viaje al centro de la tierra”, “20 mil leguas de viaje submarino” i “De la tierra a la Luna”- i, de fet, tampoc sé si aquest autor pertany al gènere d’escriptors de ciència ficció, com tampoc sé si a Aldous Huxley se’l considera així per haver escrit “Un mundo feliz”, que també recordo haver llegit… Estic parlant de fa uns quants anys… quan la televisió era en blanc i negre, els telèfons mòbils no existien, tot just començaven a aparèixer les primeres calculadores i els primers rellotges digitals, les emissores de ràdio se sintonitzaven en “Ona mitja (MW)”, els radioaficionats eren com una classe privilegiada perquè podien parlar, amb aparells d’ona curta (SW), amb persones que potser estaven a l’altra punta del Món… Semblava màgic i misteriós!!!!… En poc temps s’ha accelerat tecnològicament tot i – allò que podia semblar-nos ciència ficció- ha passat a ser una evidència… 

He llegit, fa pocs dies, una entrevista a Yuval Noah Harari, un jove historiador jueu… he sentit una mica  – per què no dir-ho- de pànic per la seguretat amb la que expressa el futur de la humanitat, fent afirmacions què, a molts de nosaltres, ens agradaria que quedessin a l’imaginari de la ciència ficció; no obstant, sembla no equivocar-se perquè descriu fets que ja estem veient.

Davant de cada reflexió que fa, no puc evitar fer-me una pregunta que potser dona part de resposta al perquè de la situació actual: “En un món amb castes biològiques, les idees fonamentals de la democràcia poden esdevenir obsoletes…Hem d’ésser realistes: durant la major part de la història, la gent ha estat insignificant per a les elits… Anirem cedint el poder de decisió, no perquè ho imposi un poder dictatorial, sinó que ho farem voluntàriament… El meu temor és que el canvi climàtic serà una catàstrofe  ecològica de la qual només les elits saben que se’n poden sortir…” ¿Potser aquesta visió de l’historiador està motivada per la innegable influència del Fons Monetari Internacional, del Banc Central Europeu… perfectament perceptible per la ciutadania, situada pel damunt de la sobirania política dels estats? ¿Les castes biològiques a les que es refereix, son les grans farmacèutiques, que necessiten de milers de malalts per poder acumular riquesa? ¿La alienació de la societat pels afers polítics és el començament de la cessió del poder de decisió? ¿Tots els avenços espacials van adreçats  a afavorir una suposada fugida de les elits? ¿Els grans conflictes, que perduren en el temps i que es cobren milers i milers de vides, estan fomentats per exterminar  la població?… Tot esdevé misteri o potser (no) ciència ficció… Només les generacions futures en coneixeran un desenllaç… Nosaltres, els d’ara… ens en anirem.

3 comentaris

  1. Probablement el desenllaç no s’assembli gaire (per bé o per mal) a les prediccions de l’autor…ni aquest ni altre. És una de les coses que he après llegint ciència ficció.

  2. Si… per això les generacions futures en coneixeran el desenllaç perquè tot depen de com anem actuant en el dia a dia.

  3. Però l’autor també diu que els humans podem evitar aquestes opcions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.