Dues de les iniciatives que ara mateix empenyen més fort el procés d’alliberament nacional (bufa, ara que l’he escrit m’adono quant de temps feia que no sentia el mot ‘alliberament’! Deu estar passat de moda) tenen una cosa en comú. Es tracta del llibre What’s up with Catalonia? (Què passa amb Catalunya?), de l’estatunidenca Liz Castro, que pretén explicar la realitat catalana al món, i la pel·lícula L’endemà, d’Isona Passola, una mena de documental en la línia del famós Catalunya-España per saber com funcionarà tot l’endemà d’aconseguir la independència. Dic llibre i pel·lícula i en realitat hauria de dir projecte de llibre i projecte de pel·lícula, que és precisament el que comparteixen: el fet de poder ser duts a la pràctica gràcies al micromecenenatge previ, això que coneixem amb l’estrany nom de verkami. És estrany perquè és un invent, o més ben dit un invent a mitges, ja que els qui s’ho van empescar (el mataroní Joan Sala i els seus fills Jonàs i Adrià) van unir els mots en esperanto verko i ami per fabricar aquest neologisme que vol dir si fa no fa ‘amics o amants de la creació’.

La primera persona a qui vaig sentir parlar de verkami va ser el paremiòleg (no patiu que no s’encomana: significa expert en dites i refranys) Víctor Pàmies, un dels activistes més incansables del país pel bon ús de les noves tecnologies. De fet ell ja ha pogut publicar dos reculls de refranys, un sobre els ulls i un altre sobre el cap, gràcies a aquest sistema de patrocini. I en ben poc temps, perquè estem parlant de quatre o cinc anys a tot estirar, ha passat a ser una de les formes més eficaces de finançar productes culturals sense haver-se de plegar a les exigències d’una indústria com més va més conservadora.

El llibre de Liz Castro, que aspirava a aplegar 7.500 euros, ja és imprès i a punt d’enviar, i ella mateixa ha explicat que al final podrà estampar més exemplars dels quatre-cents previstos perquè al final ha arribat gairebé als 12.000 euros. Més ambiciosa, Isona Passola en demanava 150.000, i quan encara no s’ha tancat el termini de recollida ja va pels 180.000. A diferència del mecenatge diguem-ne tradicional, aquelles aportacions voluntàries a fons perdut que es feien «per la causa», el verkami és més aviat un sistema de compra anticipada, ja que col·laborar-hi dóna dret no solament a rebre un exemplar del llibre o una entrada per veure la pel·li sinó també a figurar en els crèdits, assistir a l’estrena o altres gadgets segons la quantitat de l’aportació que hagis fet. Qui no es fa amic de la creació, doncs, és ben bé perquè no vol.

Per Pau Vidal / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada