El trio “Va de corda” captiva tothom a l’Església parroquial d’Ordino

Desprès de l’èxit de la fusió musical “Blaumut-Onca” a l’Auditori Nacional el passat dia 7 d’octubre, ara acabem de gaudir del segon concert programat en aquesta 34a edició del Festival Narciso Yepes.

L’església parroquial d’Ordino va reunir un públic fidel a l’entorn dels coneguts pedagogs i professors de l’Institut de Música d’Andorra la Vella que integren el projecte “Va de corda”.

El trio “Va de corda” format pel violinista Jordi Albelda i les dues violistes, Silvia Garcia i Eva Santamargarita, van presentar un programa  que va des del barroc de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) fins la contemporaneïtat de  Max  Reger (1873 – 1916) . De Bach, el trio “Va de corda” ens van oferir “Quatre invencions” que van ser com el preludi que ens introduïa a una matinal  molt solemne i alhora intimista.

Jordi Albelda, en tant que director de la formació, va fer la presentació dels compositors i les peces seleccionades pel concert. Així va voler apropar la interpretació en format pedagògic  ja que hi havia un públic jove, alguns alumnes dels mateixos professors,  i  a qui van voler dedicar el seu concert, en aquesta  matinal oberta a tots els públics.

A  l’equador del concert vam poder gaudir del “Divertimento núm.1 en Sol Major “ de Leopold Mozart  ( 1719 – 1787) el pare de Wolfgang Amadeus. Ja sigui per una sensació psicològica o bé perquè els  intèrprets li van apropar,  el cert és que l’obra  de Leopold ens recorda alguns dels “Divertiments”  d’Amadeus”. Evidentment que Leopold, en tant que expert violinista,  hauria influït en el seu fill i no a l’inrevés,  tenint  en compte que Leopold Mozart és autor d’un “Tractat sobre l’art de tocar el violí” que ha arribat  als nostres dies. Per altra banda, Leopold Mozart va ser compositor de la Cort de Salzbourg i Mestre de Capella, i entre les seves obres s’hi destaquen cantates, cançons, algunes misses i evidentment música de cambra com el divertimento que hem escoltat avui a Ordino. El divertimento núm. 1 (1760)  està compost en la tonalitat de “Sol Major” i té diversos moviments, s’inicia amb l’Allegro. Segueix  l’Andante i el Menuet.  L’original era per a dos violins i el violoncel, però s’han fet arranjaments  com en aquest cas per a violí i dos violes. Pel seu ritme, aquest divertiment  en ocasions se l’ha anomenat “Divertimento  militar”.

El trio “Va de Corda”  va continuar  amb  la interpretació  d’un altre Leopold, en Léopold  Dancla (1822 – 1895) un compositor  no gaire conegut,  però autor  del… “ Trio en Sol Major,  opus 25”  (París 1876) que hem pogut escoltar placidament ,  fent de pont entre la música de Salzbourg  i  la música de Praga.  Léopold  Dancla era germà del també compositor Charles Dancla ( 1817 – 1907),  l’autor d’un  “Méthode  élémentaire  et progressif…” d’ensenyament musical.

D’Antonín Dvorák (1841 – 1904)  “Va de corda” va interpretar el “Trio per a 2 violins i  viola,  en Do Major opus 74” . En l’arranjament es substitueix un dels violins per l’altra viola, tenint en compte que estem parlant de cordes, i que va ser compost el 1887. Vol dir que és una composició que  pertany  al període  romàntic.

trio-va-de-corda

Per altra banda, s’ha de dir que totes les obres de cambra de Dvorák estan impregnades de les danses eslaves, d’aquí el ritme dansant  dels músics i que va donar alegria a la interpretació.  Dvorák va dedicar un altre dels seus trios a aquestes danses,  és el famós “Trio Dumky  opus 90 ” (en aquest cas era un trio per a piano, violí i violoncel).” La Dumka”  és l’estil de les danses eslaves, a les quals Dvorák va dedicar 16 obres per a orquestra en dos grups: opus 46 (1878) i l’opus 72 (1886).  A part,  Dvorák  va orquestrar  algunes de les “21 danses hungares”  compostes al seu dia per Johannes Brahms (1833 – 1897). 

Finalment,  arribem a l’últim autor del concert amb Max Reger (1873 – 1916) que pertany al post romanticisme. La seva  música retorna a Bach però alhora admira  a Johannes  Brahms . Autor d’una  àmplia producció, des de l’orgue fins al violí, també va compondre entre altres una interessant …“Simfonietta” (1904) on destaca el  “Larghetto” . Va exercir de professor de composició i armonia. I en aquesta línia,  és autor d’un llibre titulat… “Contribucions  a l’estudi  de la modulació”, destinat als seus alumnes.   Va compondré algunes  sonates per a violí sense acompanyament,  així com nombroses variacions sobre obres de diferents autors que inclouen a Mozart  fill.  

En acabar el concert, el públic va demanar un bis final,  i els intèrprets van agrair la bona acollida en una matinal musical més que perfecta,  amb un temps  esplèndit on les cordes dels tres músics,  van ser protagonistas principals al servei dels seus fidels amants.  Felicitats!  La propera cita del Festival Narciso Yepes serà el divendres dia 14 a l’Auditori Nacional i la cantant “Bebe”, que presenta  “Cambio de piel”, les cançons del seu últim disc.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.