El tir de fona, d’arma mil·lenària a esport federat

Parcticants de tir de fona
Tir de fona

Per a molts de nosaltres, la fona ens sona a un dels primers estris de caça o una arma de guerra de l’antiguitat; l’associem a David vencent al gegant Goliat o, sense haver de retrocedir tant en el temps, a nens jugant a la guerra o espantar els ocells. Però a les Balears els foners no són cosa del passat i el tir de fona –també tir de passetja o bassetja– no és només una tradició mil·lenària sinó un esport viu i en creixement. Cada cop compta amb més practicants, més clubs i competicions, i el passat mes de març Mallorca va acollir la Primera Copa del Món.

En l’antiguitat, els foners ibers, i especialment els balears, eren tan temuts com preuats per la seva punteria i potència, i molts d’ells van ser incorporats com a mercenaris als exèrcits de cartaginesos i romans. Allà van protagonitzar els episodis més celebres de la Mediterrània, des de la conquesta de Troia fins a les guerres púniques. Segons historiadors, com Joan Nadal Cañelles (autor d’Els Foners Balears), el mateix nom de les Balears provindria del fenici i significaria “foner” o “terra dels mestres de la fona”.

Amb el temps, el tir de fona va anar desapareixent i fa unes dècades només la practicaven els pastors per agrupar i guiar el ramat i semblava que la tradició havia de quedar com a relíquia del passat. Però la Federació Balear de Tir de Fona va aconseguir salvar-la de l’oblit i donar-li una segona vida. Des del seu reconeixement com a esport federat l’any 1983, cada cop compta amb més practicants i aficionats (actualment, més de 300), s’organitzen tirades i competicions pràcticament setmanals i la federació organitza tallers a centres educatius per a donar a conèixer la fona i buscar nous foners entre els joves.

Segons els practicants, el tir de fona és qüestió sobretot de destresa i punteria, per tal de fer diana en un objectiu (un tauló d’1,20 x 1,20 m) situat entre 15 i 45 passes, una distància que varia en funció de la competició, i es pot practicar a l’aire lliure o indoor. Tradicionalment s’utilitza la pedra però també s’ha introduït el llançament amb pilota de tenis, una modalitat que abans es reservava només per a la categoria infantil o per a les exhibicions.

Primera Copa del Món
El president de la Federació, Pep Ribas, explica que una bona prova de la recuperació d’aquesta pràctica és la celebració a Mallorca de la 1a Copa del Món i la 7a Trobada Internacional, que es van fer entre el 28 de febrer i l’1 de març, just abans de l’entrada en vigor de les mesures per a la contenció del coronavirus. Hi van participar 131 foners provinents de 15 països de tot el món, des d’Anglaterra, Finlàndia, Tibet, Rússia o Argentina i fins i tot de l’illa de Guam de la Micronèsia. La Copa es va batejar amb el nom de Mateu Cañellas, en record qui va ser promotor i primer president de la federació, que va morir a principis d’any.

La fona és autòctona de les Balears i es relaciona amb el Mediterrani, però, com demostra la participació internacional en aquesta copa, està present a tot arreu. A molts indrets com a Andalusia, els pastors encara segueixen utilitzant la fona per arreplegar el bestiar, mentre que a Palestina o Líbia són un símbol de les protestes contra l’ocupació. La Federació Balear és l’únic ens federatiu d’aquest esport dins tot el món, coordinant per tant tots els foners mundials a través dels delegats que té nomenats en aquells països on es practica

Per Ens de Comunicació

TOTES LES NOTÍCIES