El Tribunal Superior de Justícia ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pels exsocis privats de Ctrasa, Treballs Públics Unitas Armengol & Montané i Empub, en relació a la querella on aquests acusaven els exministres Pere López i Vicenç Alay d’un presumpte delicte de difamació. Segons el Superior, els ministres van actuar en exercici dels seus drets de llibertat d’expressió i d’informació i van donar a conèixer a la societat andorrana ‘els aspectes més rellevants’ d’un informe sobre el sobrecost del centre de tractament de residus, ‘qüestió d’interès públic fonamental pel país’, indica la sentència. A més, el tribunal apunta que ‘tota altra interpretació implicaria una censura inadmissible del debat públic i impediria als personatges polítics explicar la seva gestió amb tota la transparència necessària’. Per la seva part, López ha celebrat aquesta decisió ja que ‘una sentència en sentit contrari hagués estat clarament perjudicial per la democràcia del nostre país’.

Després que els representants de les empreses encarregades de les obres del Centre de Tractament de Residus, Treballs Públics Unitas Armengol & Montané i Empub, recorreguessin la decisió del Tribunal de Corts del 20 de novembre del 2012 que acorda l’arxiu de la querella per presumptes difamacions pel sobrecost de la construcció d’aquesta infraestructura, ara ha estat el Tribunal Superior qui ha desestimat el recurs i ha confirmat la sentència inicial.

Segons els querellants, els exministres Pere López i Vicenç Alay, van fer servir un informe d’ús intern sobre les obres del CTR perquè aquestes societats apareguessin com a principals causants del sobrecost de les obres i acusar-les d’haver-se enriquit ‘injustament’ amb aquesta situació.

De la seva banda, López i Alay s’emparen en la llibertat d’expressió, d’informació i comunicació i manifesten que les seves afirmacions es basen en l’informe elaborat per KMPG.

El tribunal considera que els ministres van actuar en el marc de l’exercici d’aquest dret de llibertat d’expressió i van donar a conèixer a la societat ‘els aspectes més rellevants’ de l’informe que explica el sobrecost de la infraestructura. Una qüestió, segons el Superior, ‘d’interés públic fonamental pel país’.

Tot i que reconeix un ‘marge d’exageració’, afirma que la missió és ‘satisfer el seu deure de transparència que vincula l’acció política’ i destaca que ho fa ‘sense nomenar les empreses implicades’, encara que siguin indentificables. A més, la sentència assenyala que el fet que les declaracions de López i Alay es produïssin en període preelectoral ‘no demostra una voluntat d’atemptar directament a la reputació de les dues empreses querellants’.

Per últim, manifesta que ‘tota altra interpretació implicaria una censura inadmissible del debat públic i impediria als personatges polítics explicar la seva gestió amb tota la transparència necessària’. Una acció que ‘de quan en quan’, afirma el tribunal, implica una ‘apreciació crítica o negativa’ dels comportaments de les empreses que col·laboren amb l’Estat.

Precisament aquest últim fet és el que més positivament ha valorat Pere López que ha assenyalat que és el primer cas d’aquesta magnitud que es valora i ha opinat que ‘una sentència en sentit contrari hagués estat clarament perjudicial per la democràcia del nostre país’.

López ha celebrat que es reconegui que es pot ‘estudiar, analitzar i denunciar’ la relació de les empreses públiques amb l’administració pública i puguin ser objecte de litigi si no es presten amb les condicions acordades.

Així, l’exministre ha afirmat que ‘si senta una certa jurisprudència ens sembla una bona notícia pel país’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada