La frase és d’un politòleg nord-americà i em va sobtar força: “el sud dels Estats Units comença a semblar-se a la resta del país”. I aquesta és una bona notícia. Al 1865 es va acabar la guerra de secessió nord-americana que enfrontava al nord i al sud. Es dirimien diverses coses: si guanyaria la federació o bé hi hauria diversos estats, si persistia l’esclavatge dels negres i, finalment si s’imposarien els models industrials-comercials del nord o bé els agrícoles-mig feudals del sud. Des de llavors i fins als anys 60 el Sud era el tercer món dels Estats Units. El Partit Demòcrata era pràcticament l’únic partit de la zona, hi havia segregació racial del 30% dels negres i una profunda violència i ressentiment. Al 1964-195 un president de Texas, Lyndon Johnson, va promoure el Civil Rights Act que acabava amb la segregació racial i promovia el dret dels negres als estats del sud. Lyndon Johnson va assegurar que aquesta llei deixaria fora del poder al sud al seu partit, el demòcrata. I efectivament els republicans van aprofitar l’ocasió per a convertir-se en el partit hegemònic al sud aprofitant-se del descontent dels blancs. Però el temps ha passat i hi ha una nova generació de blancs que són molt menys racistes que al passat. El Ku-Klux-Klan no és un moviment de masses sinó un grup reduït d’extremists. Hi ha hagut un gran desenvolupament econòmic que ha provocat que hi hagi molts blancs (menys racistes) de la resta dels Estats Units i gent d’altres parts que han emigrat a aquestes contrades. Com deia l’economista Paul Krugman, hi ha menys blancs i són menys racistes.

Una de les proves que alguna cosa està canviant va venir amb l’elecció d’Obama al 2008 i la reelecció al 2012, que va guanyar a diversos estats d’aquesta zona, quelcom impensable sense un suport important dels votants blancs. Els republicans, el partit dels blancs anglosaxons entre 1968 i 2008 es troben amb aque aquest segment ha deixat de ser majoritari per a esdevenir una minoria. I s’hauran d’adaptar. El sud era també una zona violenta, fruit d’uns valors d’una terra de frontera on els habitants havien de lluitar pel seu compte amb els indis i els bandolers i no havien d’esperar gaire ajut de l’estat. Això encara persisteix però es va diluint. El fonamentalisme cristià que era molt important també va a la baixa. Deia al començar aquest article que això és una bona notícia perquè bona part del que és negatiu dels Estats Units ha vingut d’aquesta zona i el fet que es vagi normalitzant també és bo per la resta del món.