dig

Els sindicats de funcionaris Sipaag i SEP pensen que ara no és el moment de desenvolupar la Llei de la funció pública. Donen per a això diversos motius: “perquè estem a les portes d’un procés electoral, però també perquè fins a sis consellers generals van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest text el 7 de març passat. Vist que el Ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració hi continua treballant, i que ha previst celebrar sessions informatives per a divendres, 22 de març, sobre el model que l’empresa consultora Deloitte ha previst per regular la carrera professional horitzontal i determinar o avançar en el model d’avaluació de l’acompliment, demanem que s’aturi el desenvolupament de la Llei, com a mínim, fins que es pronunciï el Tribunal Constitucional.

Ja comencen a ser nombroses les sentències que han declarat contraris a la Constitució diversos articles de lleis que habilitaven el Govern a fixar mitjançant reglament matèries que estan reservades a establir-se per llei, és a dir, un reglament pot concretar i precisar aspectes regulats en una llei, però el que no pot fer és “innovar”, no pot decidir el que s’ha de fixar per llei. I pensem que la de la funció pública en serà un exemple més. Per això demanem al Govern que sigui prudent i esperi abans de continuar fent una despesa econòmica important quan encara no sabem si tota la feina que s’està fent podrà prosperar o es quedarà en un calaix, com ha passat amb molts altres projectes.

Els parlamentaris que van formular el recurs creuen que la Llei de la funció pública, i en particular els articles 11, 22, 47, 72, 73, 77 i 87.4, són contraris a la Constitució, perquè vulneren diversos articles i principis constitucionals, i també el dret a la llibertat sindical. En aquest sentit, apunten que la Llei és un “xec en blanc” al Govern perquè no diu pràcticament res dels complements de carrera i de productivitat, i deixa al lliure criteri de l’executiu la seva definició, composició, forma de pagament, quantia, etcètera. Més concretament, per exemple, el recurs diu que “aquesta manca de concreció en la definició del concepte ‘complement de carrera’ pot donar lloc a fer múltiples interpretacions, el que planteja un problema de seguretat jurídica (per exemple, que el complement de carrera s’aconsegueixi per una valoració positiva de la feina, perquè es fan hores extraordinàries, pel temps de permanència a l’administració o a un mateix lloc de treball, per haver fet formacions, perquè s’ha guanyat un edicte de nivell superior, perquè el superior així ho ha decidit…)”. Justament qüestions sobre la carrera professional horitzontal i l’avaluació de l’acompliment, que s’haurien d’haver definit més clarament a la Llei, són les que s’estan treballant ara amb Deloitte”.

Text: Sipaag / SEP

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada