El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General, ha fet aquest migdia un comunicat en resposta a una entrevista al demòcrata Esteve Vidal, en què explica les dificultats de molts dels funcionaris per sumar-se a la vaga, ja que consideren que Vidal va restar importància a la vaga basant-se tan sols en les dades de participació. El comunicat diu el següent:

Després de llegir una entrevista al senyor Esteve Vidal en què fa certes declaracions sobre el seguiment de la vaga de treballadors de l’Administració, voldríem aclarir algun punt per informar la població. Saber, potser no ho sabem, què vol dir que “un 70%” dels treballadors no ha participat en una vaga. En qualsevol cas, ho podem suposar, però no ho podem interpretar quan es tracta d’un dret individual. Podríem coincidir que si un alt percentatge del funcionariat no ha participat en la vaga, en cas que això sigui real, no vol dir que no la secundi un bon nombre de treballadors, i ara ho expliquem.

Potser vol dir que un percentatge elevat del personal va optar, davant les dificultats de fer vaga, per mantenir-se aquell dia al seu lloc de treball, bé perquè no la va secundar o bé perquè havia de complir el legalment dubtós decret de serveis mínims establert pel Govern. En alguns departaments o serveis, també, sembla que hi va haver certes pressions. En altres casos pot ser, també, que no fos tan fàcil despendre’s d’un parell de dies de salari –que no corresponen a 200 € com intencionadament s’ha volgut fer creure a la ciutadania, sinó a imports inferiors i molt diversos en funció del salari de cada treballador. I encara és menys fàcil quan el salari és tan elevat –enteneu la ironia–, sovint perquè un bon nombre del personal és eventual, i si bé no sabem el nombre sí que sabem el pes que té en el pressupost. Una altra dada interessant: el 2018, l’import destinat a salaris de personal eventual és de 5.551.263,85 euros, mentre que el 2012 va ser de 321.296,77 euros, segons les respectives lleis de pressupost. I qui vulgui fer lectures que faci la que vulgui, però el que sí que és veritat és que el mandat d’aquest període ha estat de Demòcrates per Andorra (DA).

Per a aquest Govern dirigit per DA, en què no encaixa el pacte i la negociació –i això que són els impulsors d’una llei de mediació–, basar-se en l’àmplia dada de no participació respon a la simple i clara voluntat de sempre: remarcar guanyadors i perdedors, assenyalar els bons i diferenciar-los dels dolents, i sobretot referir-se a una cosa que no poden saber: el que pensa la gent. Potser quan hi hagi eleccions ho podran copsar, perquè ho haurien d’haver començat a entendre amb els resultats de les darreres eleccions respecte a les de la famosa onada taronja del 2011: el refresc ha perdut gas!

La nostra opció com a sindicat és continuar defensant els drets dels treballadors, i per tant cercar la manera de trobar una solució a una llei no consensuada. Als que no es van afegir a la vaga, sigui per la raó que sigui, els volem proposar que optin pel dret individual al vot en les eleccions, que cap decret no pot interrompre. I que sigui, en tot cas, aquesta la justa mesura democràtica de valorar la participació, i no un decret que com a mínim als nostres ulls era abusiu i contrari a la Constitució. I que no tan sols contravenia un dret constitucional, sinó que a més impedia als sindicats interposar-hi un recurs, perquè es va publicar estratègicament en un termini impossible, el vespre abans del Dia de la Constitució. Bona iniciativa per celebrar-ne el vint-i-cinquè aniversari. Això ens va deixar en una situació difícil per exercir el dret de vaga, sobretot quan cobrir els serveis mínims no responia a la voluntat de garantir els serveis essencials per a la comunitat, sinó de mantenir fins al 70% del personal al seu lloc de treball en alguns departaments. I ara, qui vulgui pot contrastar les dades, i també pot entendre el perquè, si vol.

Comissió Executiva del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General