El síndic general, Vicenç Mateu, ha fet una crida a tots els agents socials i econòmics del país perquè col·laborin per sortir de la crisi. Durant el seu discurs amb motiu del Dia de la Constitució, Mateu ha dit que els polítics són els primers que s’han d’implicar, però també ho ha demanat als empresaris, propietaris i als bancs. El síndic també ha destacat la importància de no caure en l’antipolítica i per això ha reclamat la protecció dels drets a la intimitat i l’honor.
La celebració del vintè aniversari de la Constitució ha estat protagonitzada per la tradicional recepció al Consell General i el posterior discurs del síndic general, Vicenç Mateu. Enguany, el síndic s’ha centrat en demanar la implicació de tothom per a la millora de la situació econòmica i social del país.
Ha opinat que tot i que els polítics han de ser els primers en treballar-hi, no són els únics responsables, i ha assenyalat a ‘aquells que poden ajudar’ perquè ho facin. A tall d’exemple s’ha referit als propietaris de locals, que poden facilitar les coses als inquilins amb problemes, als empresaris, que poden intentar arribar a acords abans d’acomiadar els seus treballadors, i també als bancs, que poden ‘mirar amb bons ulls’ les demandes de crèdit dels emprenedors.
D’altra banda, el síndic també ha parlat del problema que suposa l’actitud ‘cada vegada més hostil cap als polítics’, i ha assenyalat que ‘la solució no es troba en l’antipolítica, sinó en més i millor política’.
Per a això ha demanat que ‘evitem responsablement que l’activitat política caigui en el descrèdit’. Per a aquesta fita ha fet referència a la responsabilitat de tots i concretament ha demanat que es defensin els drets a la intimitat i l’honor, apuntant que ‘els qui sense cap mena de professionalitat i una irresponsabilitat tremenda faciliten les filtracions en l’àmbit judicial i policial, causen un dany irreparable en la convivència democràtica’.
Així ha fet referència expressa als mitjans de comunicació però també ha volgut assenyalar els qui participen ‘anònimament’ en l’àgora pública, per exemple a través de les xarxes socials, i ha suggerit que ‘hi hauria d’haver un mínim de contenció i educació’.
El discurs del síndic ha estat molt ben rebut tant pel cap de Govern, Toni Martí, com pels presidents dels dos grups parlamentaris, Ladislau Baró i Jaume Bartumeu.
Martí ha destacat la confiança que ha volgut donar el síndic en que ‘encara som molts els polítics honestos’, i també ha subratllat el fet que hagi demanat que ‘el qui més pot ha d’ajudar més’. En aquest sentit ha recordat que aquesta demanda de Mateu perquè ‘els bancs obrin més els crèdits als nous empresaris’ la comparteix totalment.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha compartit el punt de vista del síndic i n’ha destacat la ‘reivindicació de la política en el sentit més noble de la paraula’ per la referència a la responsabilitat de tots els agents econòmics i socials.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, ha assenyalat que en general comparteix el que ha dit el síndic. En referència a la seva demanda d’implicació dels bancs ha dit que ‘benvingut al que jo ja manifestava quan era cap de Govern, i que encara penso’, perquè ‘difícilment hi haurà recuperació econòmica si no hi ha línies de crèdit’.
Gemma: més clar, l’aigua!
El síndic va repartir ahir llenya contra tothom però va ser massa indulgent amb la classe política. Una bona part de la situació actual la tenen els polítics per la seva inoperància davant dels problemes reals. Un exemple: a Espanya ha hagut de ser un tribunal europeu al que posi fi als abusos dels desnonaments, però els polítics no han estat capaços d’articular una solució en molts mesos. A Andorra la classe política viu una mena de somnolència de la qual no volen sortir. Quan s’està al poder, i amb una àmplia majoria i l’oposicó esquerdada, malauradament es perd la noció de la realitat.
És difícil no caure en l’anti-política amb un govern com l’actual. Molt difícil és no titllar-los d’aprofitats del sistema quan hi ha gent com vostè que tota la vida ha estat vivint de sous públics, fent la p__a ramoneta amb qualsevol dels partits que governés. I és que, és tant difícil oblidar-nos dels més de 25000€ que va pagar (amb diners de tots) per remodelar el seu despatx! Molt sovint, quan es porten tants anys sense treballar i amb remuneracions massa altes per la feina feta, s’acostuma a perdre el valor de les coses….